Misc 01/12/2011

Harry Potter a la sala de les piulades perdudes

i
Eva Piquer
2 min

BARCELONAEl Parlament és aquell lloc on un diputat parla i la resta, piulen. Comença el ple i els Twitters dels polítics treuen fum. Tots tenen el cap cot i els ulls al mòbil. Si caigués una de les tres macrolàmpares de vidre que presideixen l'hemicicle, ningú se n'adonaria a temps: ja hi podria haver mil escletxes amenaçadores al sostre que passarien desapercebudes, abocats com estan els senyors diputats als respectius smartphones. Dubto que en quedessin gaires d'il·lesos per poder tuitejar la notícia en directe.

Oblido hipòtesis macabres quan es produeix la primera picabaralla a la sala: la socialista Laia Bonet carrega contra Boi Ruiz. Parafrasejant Maragall el dia del 3 per cent, deixa anar: "Conseller, tenim un problema, i aquest problema és vostè".

A tres quarts d'onze el pati s'esvalota i Núria de Gispert demana silenci. Ja sol passar: als alumnes els costa retenir l'atenció a classe més de quaranta-cinc minuts. Jo mateixa també m'he despistat: sento que el president Artur Mas diu a Albert Rivera "no era cosa d'extraterrestres" i no sé de què parla. El bilingüisme forçat del tal Rivera sí que sembla d'un altre planeta.

"Si vostè fes examen de consciència, que potser no en fa...", etziba Quim Nadal a Artur Mas. Els gats vells es permeten aquest to. Al costat dels veterans, avui s'ha estrenat fent una pregunta un diputat de 23 anys. Es diu Joan Güell, però tothom el coneix com a Harry Potter.

Ara toca "fer passadissos". Se n'ha de saber, i no és el meu cas. Es veu que hi ha un postgrau en Passadissos i Salons de Passos Perduts en alguna universitat. T'hi deuen ensenyar a distingir quins comentaris són off the record (com els molts que circulen sobre el futur senador José Montilla) i quins es poden publicar (com el que em diu Quico Homs, a títol personal: "Que traslladin la festa de la Constitució al 23 d'agost, el dia que en van anunciar la reforma exprés"). Ves per on, m'hi trobo el dramaturg Joan Ollé, que té un dinar amb Montserrat Tura: "Ella va a veure el meu teatre i jo vinc a veure el seu".

Hortènsia Grau, d'ICV, porta una brusa amb un estampat d'ocells per reclamar-ne la protecció. Res a fer: s'aprova el decret llei que permet la captura d'ocells cantaires. Mentre un diputat gosa parlar de "Holocaust ocellaire", jo fujo volant del Parlament. Piu, piu.

stats