14/11/2011

Possessió diabòlica

2 min
Duran i Lleida fulleja els diaris ahir al bus de premsa de CiU.

Com que Duran prefereix ser mariachi per Catalunya que palmero pel PSOE, puja al bus de premsa i el reben amb una ranxera: "Con dinero y sin dinero/ hago siempre lo que quiero/ y mi palabra es la ley/ no tengo trono ni reina/ ni nadie que me comprenda/ pero sigo siendo el rey". A aquestes altures de la campanya ja va bé certa frivolitat. Ara només caldria que els resultats del 20-N no fessin "llorar y lloraaar".

Em plego com un telescopi per encabir-me en un raconet al terra de l'autocar, disposada a caçar al vol els comentaris informals que deixa anar el cap de llista de CiU. L'altre dia vaig seure a la dreta de la ministra de Defensa, però avui els seients del costat de Duran (que no és ministre de res) ja estaven agafats.

La porra del d'Unió: 15 PSC, 15 CiU, 12 PP, 2 ERC, 3 ICV. Un col·lega que el segueix de sol a sol ha fet la mateixa porra, calcada. Potser va més enllà de la síndrome d'Estocolm, el que desenvolupem els periodistes que fem d'ombra dels candidats: potser ens acabem convertint en clònics seus. Ai.

Està "cansat de dormir poc". Dissabte va fer dues copes al bar Tomato, "a tocar d'on viu el Mas". I està afònic, cada cop més. L'esperit diabòlic d'Aleix Vidal-Quadras, que al debat de TV3 ja s'havia ficat dins de Fernández Díaz, els va posseint gradualment. Coi amb els efectes de l'onada blava. És una possessió selectiva, per ara, però qui sap si fins i tot Coscubiela acabarà amb la veu enrogallada.

Duran té bon rotllo amb Rubalcaba, a qui truca quan perd el Madrid: "És llest, intel·ligent i altres coses que no es poden dir". De Rajoy, li estranya que encara no sàpiga qui posarà com a ministre d'economia.

A Reus, Pujol confessa: "La dona em renya perquè tanco els ulls quan parlo". Amb la Ferrusola a primera fila, remata l'acudit: "També tanco els ulls per no veure la meva dona". I Artur Mas anuncia que avui fa 31 anys que va conèixer Helena Rakosnik. Duran s'estalvia les referències conjugals: ha de reservar la poca veu que li queda. El seu discurs, farcit de galls, és de pel·li de por. Sort que no ha de cantar ranxeres.

stats