Tan vives però tan mortes
Es van dir moltes coses, a l'homenatge conjunt que es va fer ahir al vespre a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig amb motiu del vintè aniversari de la mort de totes dues (una casualitat cruel, que morissin gairebé alhora). Però les protagonistes absolutes de la vetllada van ser elles, aquest parell de donasses imprescindibles, que van reviure al Palau de la Virreina gràcies a la projecció d'un vídeo impactant, fet de fragments d'entrevistes ara a l'una, ara a l'altra.
Capmany: "Haver estat educats en la llibertat i trobar-nos la guerra va ser molt dolorós". Roig: "M'han dit que sóc feminista, antifeminista, machista, massa de dretes, massa d'esquerres, carca, molt catalanista, poc nacionalista...". Capmany: "Sóc molt susceptible. Les crítiques no és que em facin patir, és que m'indignen". Roig: "Com a persones tots ens assemblem molt: tenim dubtes, contradiccions i mesquineses". Capmany: "L'obligació de l'intel·lectual és ser crític quan té alguna cosa a dir". Roig: "Sóc massa innocent. El dia que deixi de tenir capacitat de sorpresa, que els fets no em meravellin, serà com acceptar una mica la mort".
Tant les paraules que es van dir després (a càrrec d'Isabel Graña, Dolors Oller i Josep Maria Castellet) com les pronunciades abans pels representants de les quatre entitats organitzadores (l'Institut Català de les Dones, la Institució de les Lletres Catalanes, l'Institut de Cultura de Barcelona i el PEN Català) es van veure eclipsades per la força de la veu i la imatge de les homenatjades, tan vives però tan mortes.
"Ha estat molt emotiu", admetia al final de l'acte Roger Sempere, fill gran de Montserrat Roig i pare d'un nen de sis anys castigat a no conèixer mai l'àvia paterna. A primera fila, en una cadira de rodes, hi havia la mare de Montserrat Roig, la senyora Albina Francitorra, que farà cent anys el pròxim febrer i que ja en fa vint que va quedar òrfena de filla.
Per sort, els escriptors no moren mentre algú els llegeix. Aquí entra en joc la gran pregunta que es va plantejar: es llegeixen, avui, els llibres de Roig i Capmany, dues autores clau de la literatura catalana? Respondre que no és rematar-les. I suïcidar-nos com a cultura, ep.
