El CUPonazo

Al CUPonazo s’hi pot jugar cada divendres comprant CUPons de l’ONCE. La campanya deia: “Amb nou milions al compte corrent, la vida es veu d’una altra manera”.

La CUP ha llançat també el seu CUPonazo particular: unilateralitat del procés mitjançant una ruptura amb l’estat espanyol.

JxS deia, literalment, a la pàgina 33 del seu programa: “Les eines de l’agenda espanyola són el diàleg i la negociació amb l’Estat. [...] S’imposa una fase negociadora amb l’Estat per fer efectiva la independència [...] mantenint sempre una actitud expectant respecte de l’alternativa d’un referèndum vinculant per part de l’estat espanyol sobre la independència de Catalunya [...]”.

JxS no pot incomplir-ho. Seria un frau als votants que compten amb aquest pas, especificat al programa.

Amb dos milions de vots, la vida es veu d’una altra manera, però 336.000 són el 8,2% dels votants. I no poden determinar un pas tan conflictiu en les relacions entre Catalunya i l’estat espanyol, que, si bé JxS també inclou, ho fa només en cas que el diàleg no permeti un referèndum vinculant.

La CUP té una característica molt lloable: no són polítics. No juguen a “l’art del que és possible”, sinó a defensar i exigir els seus ideals fins al final. És com hauria de ser tota la política, si fóssim seriosos. Però com que no és així, ara els “polítics” de JxS han de posar-se d’acord amb els “no polítics” de la CUP. A veure si ho aconsegueixen.

Curiosament, Iceta va declarar aquesta setmana, en aquest cas referint-se al concert basc, que “cupo sí, cuponazo no”.

En certa manera, és similar a la situació d’investidura. La CUP té dret a un cupo, però no a un CUPonazo. Òbviament, poden exigir el que vulguin però tenir la clau per a la majoria no vol dir ser la majoria.