Publicitat
Publicitat

Caganers per a la Colau

Una de les promeses de Barcelona en Comú és la creació d’una moneda local. Se li hauria de buscar un nom. Jo proposo caganers. És més social que no pas rals (massa monàrquic) o cèntims (massa capitalista).

“Quant li dec?”

“Són cinc caganers amb cinquanta”.

Sona bé.

No la veurem mai, aquesta moneda local. És il·legal, ja que per llei la facultat de creació de diners està limitada al Banc Central Europeu. La Colau diu que a Nantes ho han fet, però no és ben bé una moneda, sinó un sistema de saldos a partir d’intercanvis entre gent. És una forma d’estimular el troc. Canvio classe d’anglès per cangur al meu fill petit. La moneda de Nantes es diu sonantes. No imprimiran bitllets ni encunyaran monedes. Tot serà electrònic.

No sé si Ada Colau sap que aquestes transaccions han de portar IVA i que s’han de declarar els guanys. Si no ho fan, crearan una economia submergida alternativa, com passa a l’Argentina amb els dòlars. Serà millor pagar amb caganers que amb euros per tal d’evitar els impostos. Gran problema per finançar polítiques socials.

Un altre problema d’aquesta moneda és el denominat col·lateral. Quina serà la garantia de cobrament? A Nantes, segons quants sonantes costi cada cosa et queda un saldo deutor o creditor. Tota la creació de moneda es basa, doncs, en un endeutament privat. Tu em fas la classe d’anglès i apunta que tens dret a cobrar quinze caganers. A mi m’anotaran que els dec. Hauré de fer alguna tasca per a algú. Però... i si no la faig?

Ada Colau (i Nantes) obliden que una moneda és, a més d’una unitat d’intercanvi, un dipòsit de valor. Sense contrapartida, no hi ha garanties. Potser és aquest el motiu pel qual a Nantes, de moment, només quinze botigues accepten sonantes.

Algú vol caganers?

PUBLICITAT
PUBLICITAT