‘God save the King’
Abans de cada partit de la Champions, la UEFA fa que soni l’himne d’aquesta competició. Els aficionats no saben que l’himne, venut com a modern i de l’any 1992, és en realitat un arranjament d’una obra de Georg Friedrich Händel.
Però com que els aficionats no ho saben, no el xiulen, sinó que el canten.
L’obra original es diu Zadok the Priest i va ser composta l’any 1727. Barroc. La música clàssica barroca, en general, no agrada a la gent jove.
Però com que els aficionats no ho saben, no el xiulen, sinó que el canten.
La peça va ser composta per a la coronació del rei Jordi II i des de llavors s’ha interpretat en totes les coronacions reials britàniques, sense excepció.
Però com que els aficionats no ho saben, no el xiulen, sinó que el canten.
El text de l’himne original prové de l’antífona de la unció del rei Salomó, i les seves paraules es llegeixen en totes les coronacions britàniques des de l’any 973, fa més de mil anys. És el text de qualsevol coronació per excel·lència.
Però com que els aficionats no ho saben, no el xiulen, sinó que el canten.
El text original (modificat pel compositor Tony Britten) de l’himne de la Champions té només sis estrofes i diu: “Zadoc el sacerdot i Nathan el profeta van ungir Salomó per fer-lo rei. I tot el poble se’n va alegrar i va dir: «Déu salvi el rei, llarga vida al rei, que el rei visqui per tota l’eternitat! Amén, al·leluia!»”
L’himne de la Champions és, en definitiva, una oda a la monarquia.
Però com que els aficionats no ho saben, no el xiulen. Ben al contrari, al Camp Nou, a cada partit de la Champions, sobre les notes musicals on sempre s’ha cantat God save the King, els aficionats canten These are the champions.
Paradoxes de la Història.
