Publicitat
Publicitat

No és país per a inversors

L’any 2013 el govern espanyol va suspendre per reial decret, de forma unilateral, les primes promeses a les empreses d’energies renovables. El PP va considerar-les insostenibles. Molts inversors internacionals no van ser avisats. Van perdre milers de milions. Un directiu que defensava els interessos d’un fons d’Abu Dhabi em va explicar la seva reacció: “Perdrem el que vam invertir, però no oblidarem. No tornarem mai més a Espanya”.

Ada Colau va suspendre la setmana passada la concessió de llicències turístiques. Trenta projectes s’hi han enganxat els dits. Els grups internacionals compradors de la Torre Agbar o de l’edifici del Deutsche Bank a la Diagonal són alguns dels afectats. Emin Capital, per exemple, va pagar 250 milions per l’antiga seu d’Agbar.

Podríem omplir aquest diari amb casos similars. D’això se’n diu inseguretat jurídica. Els inversors fugen dels llocs on les lleis canvien de la nit al dia amb caràcter retroactiu (cas de les renovables) o sense prorrogar als actuals inversors el marc jurídic en què van basar les seves decisions.

Òbviament les lleis i normes es poden canviar. No discuteixo les decisions adoptades, sinó la manera com les prenem. S’ha de ser molt cautelós amb aquells que aposten per nosaltres basant-se en un marc jurídic determinat. Formes de fer-ho: suspenent la concessió de llicències a noves sol·licituds però no per a les que estan en marxa.

Però hauríem de reflexionar seriosament sobre tants canvis legals cada cop que es produeix un canvi de partit al poder. Al Regne Unit, hi ha lleis que no es poden tocar, governi qui governi, durant molts anys: principalment les fiscals i les educatives. Es tracta de donar estabilitat jurídica als inversors i a la joventut, ja que els britànics consideren que de tots dos col·lectius en depèn el futur d’un país.