Publicitat
Publicitat

Patètics

Vaig sentir vergonya en escoltar les desqualificacions i insults que Rajoy i Sánchez es van llançar al Congrés de Diputats durant el darrer debat de política general.

Tinc diverses reflexions per fer.

Primer. Sabem que actuen així perquè ja ha començat la campanya electoral. I què? És motiu? No és un menyspreu per als ciutadans intentar guanyar vots en un espai i un temps que haurien d’estar dedicats a millorar el país? D’això jo en dic prostitució de l’activitat professional.

Segon. El cost dels diputats aplaudint els improperis entre president i líder de l’oposició es paga amb diners públics. Cada sessió parlamentària costa només en sous de polítics i personal més de 120.000 euros. Més malbaratament d’impostos.

Tercer. Part del problema és la publicitat que es dóna a aquestes sessions. Els polítics parlen entre ells de manera diferent si la reunió és pública o privada. Fins i tot arriben a acords impensables quan aconsegueixen que els mitjans no s’assabentin que estan reunits. Una cosa és que les sessions parlamentàries s’enregistrin per interès, i una altra cosa és que s’emetin en directe. Els polítics s’acaben comportant com gladiadors al circ romà de l’hemicicle.

Quart. Jo no m’escandalitzo perquè Celia Villalobos jugués al Candy Crush. M’escandalitzo perquè davant d’un fet tan greu es desentengui de la seva feina. Sé que va cridar l’atenció als parlamentaris en algun moment. No és suficient. Hauria d’exigir que fessin servir el Parlament per al que ha de servir, i no per veure qui és més machito.

Cinquè. Rajoy li va dir a Sánchez que havia estat patètic.

Patètics són aquests debats. A veure quan s’adonen que, amb espectacles així, més que fer perdre vots a l’adversari, cada cop vota menys gent.