Tres mil banys
Fa un mes i mig vam decidir reformar la cambra de bany principal. Tocava actualitzar-la. L’industrial que l’està fent es diu Tomàs. El primer dia va estendre plàstics per la pols. Em va recordar aquelles pel·lícules en què els de la NASA aïllen la casa dels protagonistes perquè han descobert no sé quin virus mortal per a la humanitat.
El Tomàs arriba cada dia a les vuit, es canvia de roba i se’n va a esmorzar al bar de sota. S’ha fet molt amic del cambrer. Després puja, aixeca molta pols i fa soroll. Llavors sóc jo que baixo al bar a escriure.
El bany no avança. No sé què va passar amb les rajoles. Després, un problema amb el baixant. I ahir els sanitaris van arribar trencats. Portem sis setmanes i no podem més.
Avui, al diari del bar he llegit que la BSB, una constructora xinesa, ha aixecat un gratacel de cinquanta-set plantes en dinou dies. Cent vuitanta-sis mil metres quadrats, oficines per a quatre mil persones i vuit-cents apartaments. Calculo tres mil banys en la meitat de dies que porta el Tomàs per reformar el meu. I amb un sistema de reducció important de la pols. Segur que no han calgut plàstics a terra.
Li ensenyo l’article al Tomàs.
“Sí, dinou dies construint i un any i mig preparant totes les peces prefabricades. Què es pensa, vostè?”, em diu.
Alguna cosa està canviant a la Xina. A més de mà d’obra tenen ja tecnologia, inventiva i capacitat de planificació.
Faig una aproximació: la BSB reformaria el meu bany en tres dies de planificació i quinze minuts de treball. Li explico el càlcul al Tomàs i em diu: “Doncs truqui a la BSB a veure si vénen des de la Xina a fer-li el bany”.
I se’n va al bar a dinar.
Em volten dues preguntes pel cap. Una, arribarà la BSB a Europa? I, segona, quan acabarà el meu bany el Tomàs?
