Publicitat
Publicitat

Una de ‘hashtags’

Quan l’Ariadna Oltra acomiada el .Cat sovint diu: “Gràcies als vostres tuits el hashtag del programa d’avui ha estat trending topic mundial”. És una de les poques periodistes que gestiona els hashtags com a font d’audiència i contra el zàping.

Si un programa no té hashtag s’arrisca. Més de la meitat dels correpins veiem la televisió amb l’ordinador, tablet o mòbil engegats. Si a la nostra xarxa social veiem aparèixer molts comentaris recurrents del hashtag d’un altre programa, és fàcil que canviem de canal per integrar-nos als altres diàlegs. La televisió s’ha convertit en un vehicle per xerrar a les xarxes socials.

Els hashtags (un # seguit del tema en qüestió) també tenen riscos. Que l’hi preguntin a la marca de brioixeria industrial Entenmann, que va llançar el hashtag #notguilty perquè no ens sentim culpables quan mengem dolç. Aquest hashtag s’estava fent servir per al judici a Casey Anthony, acusada d’haver matat la seva filla de dos anys. La marca va haver de demanar disculpes públicament.

O el cas de Susan Boyle, triomfadora del Britain’s got talent (la versió britànica d’Operación Triunfo ). La Susan era una dona senzilla que cantava òpera magníficament i va esdevenir una estrella. Per promocionar la festa de presentació del seu primer disc van crear el hashtag #susanalbumparty.

Llegiu-lo bé. ¿Susan Album Party o Sus’ Anal Bum Party? La segona lectura, “festa pel cul de la Susan”, va ser la que les xarxes socials van escampar. Va aparèixer l’endemà a tots els diaris i televisions britàniques.

O el cas de #McDStories, que pretenia que la gent expliqués bons moments al McDonald’s i que la xarxa va fer servir per denunciar problemes amb la carn.

En fi, que s’ha d’anar amb cura amb les paraules. Espero que us hagi agradat aquesta selecció de l’Iran.

PUBLICITAT
PUBLICITAT