Publicitat
Publicitat

CRÒNICA

Bustisme ‘prêt-à-porter’

Pregunta Isabel Vallet, diputada de la CUP: “Què és un estil Bustos?” El model s’atura davant la càmera: “És un estil de proximitat al ciutadà, de preocupar-se, fer actuacions importants. És un estil molt bo per a mi”. Puja el Mercuri a la sala

Passarel·la Parlament Comissió Frau Fiscal. Model: Francisco Bustos. Porta camisa blanca i pantalons grisos amb ratlles negres. Semblen un reflex de la condemna de presó, inhabilitació de càrrec públic i multa per tràfic d’influències. I vestim-lo amb tres imputacions pel cas Mercuri. Estil Bustos? Això pregunta Isabel Vallet, diputada de la CUP: “Què és un estil Bustos?” El model s’atura davant la càmera: “És un estil de proximitat al ciutadà, de preocupar-se, fer actuacions importants. És un estil molt bo per a mi”. Puja el Mercuri a la sala.

El model continua desfilant sense ensopegar. Mentrestant, els diputats disparen una pluja de flaixos de crítica estilística: “enciclopèdia de la corrupció”, “artesans de la corrupció”, “subhasters de la contractació pública”, “ cortijo ”... La col·lecció Bustos no convenç. I ell camina de puntetes com un model robòtic que mira la llum d’un focus: “Jo no ho sé. Preguntin al meu germà”. Baixa a terra i anuncia que deixa el món de la moda. Ha demanat la reincorporació a un altre cos: els Mossos d’Esquadra.

Nova desfilada. Estil David Fernàndez, president de la comissió: samarreta de la Crida per Sabadell (CUP i l’Entesa, amb 4 regidors a la ciutat). Ai. Carlos Carrizosa (Ciutadans) fa crítica artística: el tros tèxtil pot vulnerar la “neutralitat”. Fernàndez obre l’aparador de bat a bat: “Al meu tòrax caigut hi porto el que vull”. Al seu costat, el model Manuel Bustos es declara indiferent a la moda de les samarretes. Estil Bustos: polo blanc i pantalons foscos (la mateixa condemna que el germà i més imputacions).

Comença la desfilada: reparteix dossier de temporada per negar que la corrupció sigui el seu corrent. Estil Bustos? El defineix: “Potser no els agrada el meu estil, però d’aquí a ser un delinqüent corrupte hi ha una distància substancial”. Puja el Mercuri. Tornen les crítiques a la col·lecció: “indústria de la corrupció”, “ capo ”, “mina d’or de casos de corrupció”, “Torrente”, “bustisme”... El model Bustos respon amb l’art de vestir-se i desvestir-se a la velocitat de la llum. Es multiplica com un exèrcit de models que salten d’un polo a una faldilla, una camisa, un barret... Rellotges? Factures? Multes? Restaurants? Comissions? Col·locacions? Favors? Trucades? Tot prêt-à-porter. A punt per endossar i sortir a lluir. Però sap que el seu estil no convenç: “Digui el que digui, això ho tinc perdut”.

Estil silenciós, darrere dels bastidors: la samarreta negra ( Prou corrupció. No imputats ) dels membres de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció que escolten els Bustos a la sala. L’estil pop que ha posat el bustisme a la passarel·la de tots els focus.

RE