23/04/2017

Del Sant Jordi Rambo al de l’espasa de la raó

3 min

Treballava sol. Era un professional. Només el trucaven per pollastres nuclears. Mireu què diu d’ell el nostre soldat universal. Sí, Jaume I, mentre suca l’espasa làser amb sobrassada. El 1229 conquereix Mallorca: “I, segons que els sarraïns ens contaren, deien que veieren entrar primer a cavall un cavaller blanc amb armes blanques, i això ha d’ésser la nostra creença que fos Sant Jordi, perquè en històries trobàrem que l’han vist en altres batalles de cristians i de sarraïns moltes vegades”. Sant Jordi és la nostra arma secreta. L’amenaça fantasma. El nostre MacGyver espiritual: tant t’arregla una canonada com et decapita dos-cents paios. Sant Jordi, patró dels cavallers, i les eugues, de la Corona Catalano-aragonesa. Patró, obrer, capatàs, d’aquest país. Fera ferotge. Sanguinari. Dràcula. Bèl·lic. Rambo... Avui festa que volen que sigui Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Què ha passat? Oloreu una rosa i quedeu estabornits.

Hola, benvinguts al parc temàtic de la rosa. Això diuen el 1877: “La fira de Sant Jordi casi exclusivament és de roses”. Així és. Des del segle XV Sant Jordi és la party land de Catalunya. Però no hi ha rosa sense espines. Arma de destrucció massiva. Perquè Sant Jordi “va ser un home amic de les armes, i com nostres passats eren tan guerrers i els hi faltava patró el van escollir a ell... El crit de guerra que davant els nostres besavis al envestir als seus contraris era lo de: ¡Sant Jordi, firam, firam!” La indústria del metall: l’espasa, el canó, el Kalàixnikov... Ferro, ferro. Així és miren la Catalunya del dia de Sant Jordi des de lluny. Els Estats Units. Un parell de catalans creen el 1874 la revista La Llumanera de Nova York. En català. La cosa és al·lucinant. I com diuen ells el català “és la llengua universal”. A Espanya no hi ha cap diari en anglès. I als Estats Units ja n’hi ha un en català. Ole! Aquells homes veuen el futur. I amb un tros de paper dibuixen un triangle econòmico-político-cultural: Catalunya-Llatinoamèrica-Estats Units. Una geometria d’interessos catalans. Una Catalunya real, virtual, global. Però el ferro pica: la Guerra de Cuba. Marrameu.

El garrot etern de l’estat espanyol a Cuba fa por. Mimetisme. Aquells catalans americans també reben l’imperi d’hòsties colonials. A l’Exposició de Filadèlfia de 1876 veuen el boicot als productes catalans. Un expositor de cartes. Ve el comissari espanyol i dispara: “Ca! Esos naipes no valen nada. Ni siquiera han tenido premio. Además son catalanes y a mi todo lo de Cataluña me revienta. No puedo sufrir nada que huela a catalán ”. Cartes, vins... Tot crema. I quan miren cap a Espanya veuen que continuen els piròmans: “Lo únic que sap fer la premsa de Madrid quan es veu obligada a tractar a les províncies i sobretot de Catalunya, és omplir-nos de insults i de calúmnies”. La croada contra la diferència és la guerra permanent d’una Espanya que només ha existit pel ciment de la ficció. Filipines, Cuba, Catalunya... i si es posa davant Bob Esponja, també. Precisament el 24 d’abril de 1898 Espanya declarava la guerra als Estats Units per Cuba. Ja sabem com va acabar tot. La ludopatia absolutista li ha fet perdre tot a Espanya.

Som guerrers i ens han fet creure que no. Hem passat del Sant Jordi d’espasa tallant al Sant Jordi de l’espasa de la raó. Continuem guerrers. Per això hem de ser patrimoni immaterial de la galàxia: Sant Jordi és la victòria de la batalla de la vida. Ja ho va dir Ramon Llull, el compi yogui de Jaume I: “A, cavaller! Si tu vols ésser bon guerrer ama bé fer”.

stats