Publicitat
Publicitat

Fassman, cap de llista

De sobte va dir: “Els estalvis es mengen les estovalles”. Ningú el va entendre. Estalvi: estri de metall, de fusta, de terrissa o de trenat de palla sobre el qual es posen les cassoles, les safates, etc. Ah! Haver-ho dit abans! Ja ho he dit. Estalvis rosegadors d’estovalles. Així és. És un refrany. Les estovalles del sobiranisme estan ratades. He vist coses que vosaltres no creuríeu.

HE VIST GENT desil·lusionada immolant-se en un sopar d’espelmes. He vist gent desconcertada jugant a trencar l’olla sota una taula. He vist gent esgotada en una cadira de tres potes. Els meus amics. Els meus familiars. Els meus coneguts. Estan buscant respostes: d’on vinc? On vaig? Quant temps em queda? Tot el que poden fer és seure i veure’l morir? Podrà una llista unitària, civil, que vagi a mil, ressuscitar-los? Anem al 2005.

ENMIG D’UN CARRER de Sort. Pallars Sobirà. M’ho va dir un home: “Arribarà un dia que tothom es tornarà boig i no sabrà per què”. Ell m’ho va dir. Però a ell l’hi va dir: Josep Mir Rocafort (1909-1991). Girem-lo: el professor Fassman. Mentalista. Hipnotitzador. Parapsicòleg. De fama mundial. Quan era petit ja hipnotitzava gallines, persones. Després va omplir teatres d’Europa, d’Amèrica. Amb aquell rostre de roca del Pallars. Amb aquells ulls de riu Noguera Pallaresa. Endevinava el que la gent dibuixava, amagava. Hipnotitzava i li treia la por a volar a Juan Domingo Perón, el líder argentí que es va inventar el peronisme. Al programa Identitats de TV3 (1987) Josep Maria Espinàs obria els ulls de bat a bat en veure el que feia aquell home. També a La vida en un xip de Joaquim Maria Puyal (1989). Misteri, o no. Fassman dual: amb defensors i detractors. Fe i ateisme. La vida sempre es divideix. No pot ser d’una altra manera. Com tampoc que, d’una forma o una altra, Fassman ha d’encapçalar la llista sobiranista el 27-S.

FASSMAN ÉS el més enllà. El poder de la ment. La força. L’energia. El que han perdut moltes persones aquests darrers mesos. Les estovalles del subconscient foradades. Por. Desconfiança. Desil·lusió. Esgotament. D’acord. Però ara Fassman. Per què? Josep Mir es va posar aquest nom agafant el terme anglès fastman: home ràpid. I hi afegeix una s perquè la t obstaculitza la sonoritat. Fassman, i a córrer. Potser hi ha gent que això no li sembla seriós: al pa, pa, i al vi, vi. Molt bé. Tampoc té cap explicació racional l’existència de Catalunya i els catalans. Ho va deixar escrit amb una frase real i plena de misteri l’historiador Josep Termes: “Catalunya és un miracle: un miracle en l’Europa contemporània”.

SOM UNA EXPLICACIÓ del no explicat. Quanta gent va perdre la fe el 1714? I el 1936 o el 1939? Podríem fer un quadre clínic de les morts històriques catalanes. Catalunya, el mort que s’ha mort més vegades, sense morir-se. La ciència no donaria resposta. La parapsicologia tampoc. Si Catalunya fos un negoci seria una fàbrica de resurreccions. Líder mundial. Mati’m, que jo torno. Em suïcido, i retorno. Preus a convenir. Si no queda satisfet ens tornem a pelar i a recomençar de nou. Ja ho va dir Francesc Pujols: “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”.

ÉS UNA BONICA HISTÒRIA. El país que viu eternament. La terra que domestica l’invisible. El saber ancestral dels bruixots del Pirineu. El poder del wifi existencial. Professionals del miracle. La gestió de la paranormalitat. Aplaudiments. Però no n’hi ha prou. Som un conte atrapat al subconscient. Persones que passen de la química a la digitalització sense sortir de la mateixa foto. Aspirants eterns a una altra vida.

HI HAGI LA LLISTA que hi hagi el 27-S, la fissió de la central catalana haurà de ser atòmica. Una reacció nuclear mental. Haurà de ser així: la llista l’ha d’encapçalar l’energia. Perquè l’energia, com la mitologia, es transforma. Però aquest cop no és una energia per hipnotitzar gallines o persones. Aquest cop la força mental ha de fer el que tampoc mai s’ha vist però existeix: fer volar les estovalles de Catalunya.