07/09/2016

1714, 1886, 1976, 2016

3 min

Ho sento. Perdó. Disculpes. Reescriuré unes ratlles de fa un any. Seran breus. Parlen d’un mort, però aquí ressuscita. Repic de campanes. Els primers dies de setembre de 1886 molts diaris porten esqueles. Una creu. Un text: “Aniversari de l’11 de setembre de 1714”. Sí, una missa fúnebre l’11 de setembre de 1886 és el primer acte de commemoració de l’11 de setembre de 1714. Es va escollir un lloc amb vistes: l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Mireu: al costat hi havia enterrades bona part de les víctimes del setge. La idea se’ls va acudir a uns que creien en els fets sobrenaturals. El Centre Català era gent del poble que volia unir totes les sensibilitats d’uns catalans que despertaven del taüt. I aquella missa, aquella trobada, és el primer miracle del futur. Entrem dins.

BANCS PLENS de pluralitat i transversalitat: unes 148 persones “de totas las classes de la societat”. Seuen en pau. Pots tenir fe en el de dalt, o en una llamborda revolucionària. Hi ha de tot a la vinya del Senyor: homes, dones, burgesos, capellans, menestrals, obrers, republicans, tradicionalistes, laics, devots, menjacapellans, abraçacapellans… Es van unir després de 172 anys per dir que no estaven morts. Però què passa fora? El mateix de sempre: no ens representen. Alguns republicans no trobaven bé recordar el 1714 amb una missa. D’altres censuraven que hi hagués capellans i fidels que defensessin religió i país. D’altres van escopir verí contra els d’esquerres que hi van anar perquè s’havien venut al diable de dretes. La policia feia bé la seva feina i considerava la missa un acte de “separatistas”. L’exèrcit també va llançar míssils aire-terra i va prohibir que es fes cap sermó a la missa: “ El templo no debe ser un club político ”. Unes quantes glaciacions i dinosaures morts després...

ATERRA L’OMBRA de 1714 a l’11 de setembre de 1976. La primera manifestació popular, pública, de la Diada després de la dictadura. Ras i curt: “Tot Catalunya, present a Sant Boi”, titulava l’Avui. Tres oradors: Miquel Roca, Octavi Saltor i Jordi Carbonell. Una Santíssima Trinitat política vestida d’eternitat. El jove Roca fill de l’exili representant el Consell de Forces Polítiques. El vell Saltor amb un passat que anava des de la Mancomunitat fins a l’exili en nom de les organitzacions que no són ni al Consell ni a l’Assemblea de Catalunya. El Carbonell de mitjana edat lluitador antifranquista en representació de l’Assemblea. El centre, la dreta, l’esquerra. L’ahir, el mentrestant, el demà. Posem a la thermomix les paraules que més van usar els oradors: “poble”; “Catalunya”; “llibertat”; “1714”. Però també n’hi havia que deien que no els representaven. Una pansició pseudodemocràtica després...

11 DE SETEMBRE DE 2016. Catalunya, seu sideral de les gimcanes de masses. No està gens malament. Venim d’una esquela. Vam començar el 1886 dins un taüt. Il·luminats per una espelma clandestina. Quatre gats ennegrits i emmascarats. Vam saltar al 1976 amb l’únic color que donaven els fosforescents tèxtils d’unes senyeres dins unes imatges d’una societat encara tenyida de verd molsa d’aiguamoll. Els quatre gats s’havien multiplicat amb arengades rosegades a casa. La primera sardinada. I ara el bufet lliure. Des del 2010 Catalunya és United Colors of People. Pop art. Pantone estelada. 360 graus de cel i terra. Visibles fins a l’infinit. Fins i tot Doraemon, el gat Jinks i Son Goku van a la Diada. Però... encara n’hi ha que diuen que això no representa Catalunya. Per què? Doncs perquè aquesta és una reivindicació inventada fa quatre dies. Perquè no hi ha pluralitat, transversalitat i bacallà afruitat. Perquè el poble no demana això. Perquè és impossible que la gent de dretes vulgui la independència. Perquè volem pa amb oli. Perquè... El mateix de sempre. Perquè el 2016 encara s’ha de demanar perdó per dir la veritat i existir.

stats