Publicitat
Publicitat

Georgie Dann al càmping

Ha, ha... Riure és fer la digestió de la realitat. Riure és tenir el que t’envolta coll avall. Riem. El 1960 l’humorista Valentí Castanys es fumia dels càmpings. Apareix l’entrada d’un càmping. Anuncia tots els serveis: “Aire acondicionado ”; “ Eurovisión ”; “ Termosifón ”... Dos turistes palplantats mirant. I el conserge els diu: “ Aquí hay de todo. Lo único que habrán de traerse es el pino ”. Sí, hi ha de tot. Les tendes construeixen edificis d’eixams humans. Les rulots són gratacels horitzontals. El càmping és un estiueig mòbil. Hi ha càmpings allà on hi ha desig. Broten a la Costa Brava, a la Daurada, al Pirineu, a la Catalunya interior... Mar de piscina a la muntanya. Bosc de muntanya a la platja. I a tot arreu un formigueig de nòmades construint formiguers pseudourbans controlats. La dada: el 1966 els càmpings catalans van tenir dos milions de pernoctacions. El 1978, quatre milions. El càmping és una olla on hi cap tot. Una truita de patates, gaspatxo, costelles, cansalada, gelats, vi, gasosa... Aquí es cou tot a la barbacoa de coloraines. També a La barbacoa de Georgie Dann. L’home que des dels seixanta fins ara ha cuit un càmping de cançons d’estiu amb tots els ingredients possibles. De digestió infantil. De dadaisme de masses. D’eco de càmping.

Georgie Dann va desembarcar a Catalunya als anys de l’enlairament del càmping. 1964. Ve a Barcelona per representar França al Festival de la Cançó Mediterrània. Un aparador de formigó franquista per rentar mediàticament la cara al règim. I es van embrutar més. Sorpresa. El català existeix i es veu que serveix per cantar. Victòria i èxit popular de Se’n va anar (1963) de Raimon i Salomé. La dictadura, entusiasmada, va desbordar ciment democràtic i... durant uns anys va prohibir que s’interpretessin cançons en català. Bé, al cabàs. Aquí Dann es va conjurar amb tots els esperits i escamarlans per ser el rei de la cançó de l’estiu. I l’estiu del 1969 peta el planeta amb Casatschock. Vestit de rus de rebaixes amb orgue de vodka de sorra. I no para. Ho posa tot a la graella d’agost: La rana, El bimbó, El chiringuito, El negro no puede, La barbacoa... Amb Georgie Dann, com amb el càmping, hi cap tot. Banda sonora d’una societat bigarrada. De sentir-lo a les ràdios penjades de migdiada de pi als primers radiocassets portàtils que estenen tovalloles al vespre i anuncien festes adolescents a les tendes dels setanta, els vuitanta... El càmping també és una Fira de Mostres tecnològica. Les cadires plegables de mil posicions que s’acaben empassant humans. Les teles de banyes hispanes i imatges nevades. Les barbacoes que semblen cotxes amb infinites palanques i que pocs saben conduir... Ningú no és perfecte.

Cap estiu és perfecte perquè tots, en la memòria, ho són. Com les cançons de tots els Georgie Dann possibles i de tots els temps. Riem, ens en fotem, però tothom les recorda, canta, balla. Són dins. Com l’estiu. Bon estiu!