Publicitat
Publicitat

Iniciativa pel Gatillop

Hi havia una vegada un gatillop. Sobretot no us hi apropeu. Els pagesos del Pirineu estaven acollonits: s’ho fotia tot. D’on ha sortit? Uf! El dia de la Creació l’animal híbrid no va voler escollir entre el bé i el mal, i el cel i l’infern se’n van rentar les mans. Tenim el gatillop, el cabraboc, els simiots, l’home escorça... La mitologia catalana és milionària en criatures indefinides. El país sempre ha gastat una fauna confusa, inexplicable. Quan no trobes resposta la mitologia és una navalla suïssa: ho resol tot.

SEGUINT LA MILLOR TRADICIÓ mitològica ICV s’ha definit com a gatillop. Proposa que Catalunya sigui un estat lliure, social i ecològic en un estat plurinacional. Ens sembla bé. ICV pot fer el que vulgui. Vull dir que si tu vos ser marsupial-musaranya o pistatxo-ou ferrat, endavant les atxes. El problema és quan el gatillop se’n va a fer un tallat. No el poden servir perquè no existeix. La realitat. L’exeurodiputat d’ICV Raül Romeva ha explicat la inexistència del gatillop abandonant la formació: “Senzillament no crec que sigui possible, i de fet a aquestes altures ni tan sols desitjable, una Catalunya sobirana dins d’una Espanya plurinacional. S’ha intentat. Ho hem intentat. Molt. Potser massa i tot. I no ens n’hem sortit”. Per què ICV continua creient en el gatillop? Hi havia una vegada...

IC NEIX EL 1987. Federació de partits esmicolats. El PSUC n’és el motor, l’ànima. El PSUC és mitologia política des de la Guerra. La mitologia, com l’energia, es transforma. I el PSUC ho té als gens: supervivent. Neix el 23 de juliol de 1936 de la fusió de partits engrunats. Catalanisme i comunisme. N’hi ha que ni amb embut ho entenen. Com catalanistes i catòlics. Catalanistes i taxidermistes. La mitologia del gatillop no ho admet, això. Tu ets: espanyol, trompetista, daltònic i sí, català, però com inevitable polsim al·lèrgic primaveral. Perquè, esclar, l’univers, la falç, la broca... Gatillop infinit com una nina russa. Anem a la placenta. Observem el gat per llebre mitològic del gatillop.

ALESHORES, DOS DIES ABANS que neixi el PSUC, apareix el seu òrgan oficial: el diari Treball (encara s’edita en paper i digital). Entreu per on vulgueu. Anem a l’exili. París. 1 de novembre de 1953. Llegim: “Podem admetre que a Espanya és possible la solució del problema nacional a la manera noruegiana i islandesa?” Plebiscit democràtic. Resposta: “La constant de l’Estat espanyol ha estat i és el genocidi, val a dir, la castellanització, l’assimilació violenta dels pobles febles. [...] Muntar damunt les runes nacionals, l’Estat uno e indivisible ”. Recordem: “Ha estat i és”. Perquè molts militants ja ho veuen des del 1936. Encenem.

SÍ, ‘CREMEU BARCELONA!’ La novel·la surt aquesta setmana. Ficció de la realitat. El seu autor, Guillem Martí, ja ens va descobrir el 2013 la increïble història de Miquel Serra. Fundador del PSUC. Com molts, clissa que l’URSS i la Internacional Comunista volen muntar una franquícia de part temàtic totalitari aprofitant la Guerra. Els comunistes espanyols al servei de Moscou. I el govern de la República amb un Juan Negrín (PSOE) sota l’autoplaer de les injeccions estalinistes. Catalunya? No em feu riure. Tots gatillop a la gàbia. Obrim la porteta.

EL 1938 CAU L’EBRE. Els comunistes acaben tots els ansiolítics. Solució: “ Victoria o muerte ”. Moscou prem el botó nuclear. Reunió PCE, PSUC, amb especialistes en demolició de la Brigada Líster. Ordre: dinamitar Barcelona. Miquel Serra s’ofereix. Ho fa per no complir. Boicoteja. Salva Barcelona. El premi és un viatge a Moscou el juliol de 1939. Hotel calabós: tortures, interrogatoris. L’acusen de tot. Fins i tot de la derrota a la Guerra. Sentència. Tren cap a Sibèria. Escapa. Mèxic. El 1940, amb catalans del PSUC escindits, crea el Moviment Social d’Emancipació Catalana. Un dels punts: independència de Catalunya. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, el gatillop esmicolat està més que explicat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT