Publicitat
Publicitat

De J.V. Foix a Podem

Hi ha un amic meu, una coneguda, en J.V. Foix, els de Podem i Ciutadans. Dalt d’un avió. Núvols. Recorden. Primer va ser la lionesa. Cel de crema. Exposició Internacional de Barcelona. 1929. El poeta-pastisser J.V. Foix obre una botigueta de xocolata a la pedra al Poble Espanyol. Alguns dies Foix deixa el seu Sarrià i se’n va cap al Prat de Llobregat. L’espera l’amic Josep Canudas. Pilot, pioner de l’aviació a Catalunya. Pugen a l’avioneta. Foix sempre demana a Canudas que passi per damunt de Montjuïc: vol veure des del cel si els dependents han obert el negoci. És quan volo que hi veig clar.

CANUDAS I FOIX S’ENLAIREN des de l’aeròdrom Canudas (1923): el tercer cel. Abans ja hi havia un altre cel a la zona: el camp d’aviació de la Volateria (1916). El primer avió que aterra ve de Tolosa i va cap a Casablanca. El 1919 s’inaugura la línia internacional de Lufthansa (Stuttgart-Ginebra-Marsella-Barcelona). El 1920 hi ha un segon cel a tocar: l’aeròdrom conegut com el Camp d’Aviació Francès. La futura Air France s’hi instal·la. Aquí se centren tots els vols internacionals. Cel de llamps i trons de 1925. La dictadura de Primo de Rivera expropia les finques de la Volateria. Nacionalització de l’aire. Monopoli Iberia. El 1927 crea el puente aéreo : Barcelona-Madrid. Foix pren nota amb llapis de cabell d’àngel.

ELL NO ÉS NOMÉS un pilot de poemes, un pastisser de camps elisis de pa de pessic. Ell és també un amant de l’aviació. Fundador -amb Canudas- de la Penya de l’Aire. Foix escriu i viu el cel com la terra. Defensa una Catalunya a l’espai. L’aviació és la modernitat gormanda. Vol pilots, avions, firmaments de melindro, núvols de torró. Vol que els catalans -com altres països- financiïn avions per poder fer un vol sense escala Barcelona-Nova York. Foix ho veu: perquè és quan m’enlairo que hi veig clar. Foll d’una dolça metzina. Amb ales de maduixa a cada mà. Somia perquè a la terra hi ha un problema: “L’aviació civil no és un mite. És a dir: és un mite a Espanya”. Ho escriu en plena Dictadura. Mentre la censura li suprimeix ratlles per parlar... de l’aire català.

CEL DE XOCOLATA BELGA. 10 de març de 2015. El Parlament Europeu vota contra l’Espanya que segresta terra, mar i aire. S’aprova. L’esmena de l’eurodiputat Ramon Tremosa (CiU) reclama que les xarxes aeroportuàries (com AENA i Puertos del Estado) canviïn de model i s’obrin a la lliure competència. Tothom mira a Espanya. És l’únic cas a Europa: monopoli centralista aeri i marítim immemorial. I qui vota a l’estil Julio Iglesias “ la vida sigue igual ”? Podem, Ciutadans, PSOE i IU.

HEUS AQUÍ LA CUETA a l’aire homogeni de Pablo Iglesias: hores abans que surti en portada al New York Times dient que vol volar el sistema. Heus aquí els ciutadans cosmopolites de vol gallinaci i ala tocada Javier Nart i Juan Carlos Girauta. Heus aquí la neo casta-caspa amb el tradicional elixir miraculós de manteniment de l’ statu quo. Heus aquí els que diuen que la independència aïlla: aïllant tots els catalans per terra, mar i aire.

ATERREM. A LA TAULA. Recordo el flam. Un amic meu dient que té un botó nuclear. Regalima. Votarà Podem per dinamitar-ho tot. Hiroshima mon amour. Recordo el coulant de xocolata d’un altre bocí de taula. Una coneguda votarà Albert Rivera perquè és el més guapo. Baveja. Pretty woman. Recordo que tots dos sempre parlen dels seus viatges. De les vacances visitant pigmeus deshidratats i pingüins fent topless. Tots dos tenen aquella intel·ligència dels escollits per trobar el vol més barat, l’hotel més mono i la palmera de PVC. Però cap dels dos, ni amb una pujada de sucre, hi veu clar. Ni quan dormen, ni quan desperten. Tots dos estaran encantats que, pels segles dels segles, els partits revolucionaris que defensen vulguin deixar-nos sense aire, aigua, sense corredor mediterrani, sense vols directes, sense riquesa, sense llibertat... condemnats a fer viatges subterranis damunt un carro de talps amb ulleres de sol.