Publicitat
Publicitat

Socialistes en tres dimensions

S’obren les portes una hora abans. Aiguat humà. Jubilats corren amb cames de càmera lenta. Foto de dia de rebaixes clònic. Quinze minuts i el recinte del Fòrum gairebé ple. Es parla de les dues ànimes del PSC, però el partit és 3D.

La primera dimensió és aquest client fidel: els que van ser joves als anys setanta. L’eterna joventut abraçant el míting central del PSC a Barcelona. Es fan fotos amb una altra dimensió, a l’ombra, però present: José Montilla, Pere Navarro, Jordi Hereu... Els joves de dies de vins i roses del 82 i ells. Com aquells quadres inamovibles de paisatges als menjadors. I hi ha una altra dimensió: Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma; Jaume Collboni, candidat per Barcelona: nascuts a finals dels seixanta i principis dels setanta. Seuen al costat del també generacional Pedro Sánchez, líder espanyol. Camisa blanc nuclear que fa competència tèxtil amb Pablo Iglesias. Somriure de botó play : s’activa com si algú li pitgés una tecla.

Hi ha entre les dimensions, viatjant en oceans de temps, Miquel Iceta, prestidigitador lèxic que sap domesticar cap a la seva gàbia les paraules de l’Assemblea, de CiU o d’ERC. O Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet, que sap fer anar el fuet d’orgull vermell contra els exconsellers i exalcaldes del PSC que corren per fer-se la foto amb ERC o CiU. Sí, però quan puja a l’escenari Parlon, vestida de primavera, es transforma en una tempesta. Parla i es mou com un llamp. Pedro Sánchez pren nota i quan seu li diu “muy bien ” i li dóna la maneta. Sánchez ve a explicar el seu tràiler de futur federalista. Només amb els títols de crèdit (doblats al català) del principi i el final es posa a la butxaca a tothom: “Bona tarda” i “Barcelona es mereix un alcalde de progrés, Jaume Collboni”.

Collboni agafa el martell dimensional i crida a enderrocar els murs de la crisi i la desigualtat que aixeca la dreta. Murs: per això recorda que som a la plaça Willy Brandt. El socialdemòcrata que va descongelar la Guerra Freda i va acostar l’Alemanya de l’Oest a la de l’Est. L’enderroc del primer Mur de Berlín virtual. Però Collboni, com Sánchez, com tots, torna al món fred i aixeca Felipe González, Jordi Solé Tura, Ernest Lluch... Perquè potser s’adona que a la sala mana la dimensió de la Guerra Freda i la seva dimensió generacional escasseja. L’enigma és si és una dimensió desconeguda.

PUBLICITAT
PUBLICITAT