Publicitat
Publicitat

CRÒNICA

Vigatanisme i lluçanisme

Entrant i sortint. Amunt i avall. Amb nervis de l’estira-i-arronsa democràtic l’alcalde Emili Benito (defensor del cel del Lluçanès) explica la divisió entre cel i terra dels veïns...

Amunt periscopi. 867 metres d’altitud. Des de Sant Bartomeu del Grau es veu tota la plana de Vic: estovalles de pícnic verdes i cel blau de dibuix infantil. Es juga a estirar la corda a l’escola del poble: entre el cel i la terra. La terra és aquesta parella jubilada que surt de votar i mira cap baix: “Hem estat de Vic tota la vida. No crec que porti cap benefici fer una comarca. Massa poca gent, poca indústria. Els nostres interessos són a Vic”. Són els del no. “Suposo que votaràs que no, Carolina?”, diu la parella rient. Ara entra a votar el sí. És el blau de la samarreta dels geganters del poble que porta Carolina Font. Mira el cel: “Som una realitat molt diferenciada d’Osona i tenim dret a gestionar-nos nosaltres mateixos”. Sant Bartomeu del Grau: entre el vigatanisme i el lluçanisme.

Entrant i sortint. Amunt i avall. Amb nervis de l’estira-i-arronsa democràtic l’alcalde Emili Benito (defensor del cel del Lluçanès) explica la divisió entre cel i terra dels veïns.

Per als del no a la comarca pròpia, “Vic irradia”. És la ciutat gran, amb serveis, la que ha imantat històricament Sant Bartomeu del Grau (disten 11 quilòmetres). És el model d’una ciutat enmig i pobles al voltant. Per als del sí al Lluçanès és l’oportunitat de crear un nou dibuix: diferents pobles en xarxa. Divisió. Dubtes. Fins i tot la meteorologia no s’aclareix: quan hi ha boira a Vic, no n’hi ha a Sant Bartomeu. I al revés: és la inversió tèrmica. Però també la inversió estètica i identitat pròpia. Amunt. La boira del cel dels 13 pobles del Lluçanès és més salvatge, assilvestrada. Té nom propi: “la Lluçanesa”. Baixem. La boira de Vic és més ciutadana, senyora.

El dia de la consulta és clar. A l’aula de l’Escola La Monjoia entra per la finestra aquest cel blau d’hiperrealisme. La pissarra carbònica. Les cadires i taules maragda col·legial. L’urna virginal: la balança. L’amplificador de paper dels veïns que entren i surten com figurants del quadre i que deixen anar la seva al vent: “No volem l’almoina de la plana”, diu una dona”. “No, no, votaré no, em sento d’Osona”, diu un home.

“Hi ha molta gent que no votarà, són fora, de vacances”, exclama una dona fent d’analista sociològica d’aquest poble allargassat. De cases estirades una al costat de l’altra. Horitzontalitat de bona qualitat de vida a les fesomies. 857 veïns. Cens per dirimir la incertesa entre el cel i la terra: 749. Escampa la boira.

Sant Bartomeu vota ‘no’

Cel i terra en 3D. Vots: 332. Sí: 129. No: 182. Blancs: 11. Avall periscopi. Immersió. Sant Bartomeu del Grau vol continuar amarrat al moll del vigatanisme. És l’aposta terrenal com quatre pobles més imantats per la força de la frontera. I l’aposta de vuit municipis pel cel que faran que el Lluçanès sigui comarca. Uns a la terra, d’altres al cel. És la paradoxa natural de viure entre el cel i la terra.

PUBLICITAT
PUBLICITAT