01/08/2016

Estius ‘pop’ a la discoteca envelat

2 min
Estius ‘pop’ a la discoteca envelat

El país atòmic. Esclata a l’agost. Les festes majors són les centrals nuclears de Catalunya. Una nació sense estat sempre s’ha d’avançar al futur. Som pioners de la societat xarxa. Per això vam construir la gran estructura d’estat virtual catalana: l’envelat. Una simulació sense espai ni temps. Un no lloc on la realitat i el somni fan funambulisme. La geografia de la festa. El nucli atòmic del sarau. L’aplicació mòbil de la realitat augmentada. L’estiueig pop. La coca amb samfaina humana. La balança equilibrada de classes socials. El petit univers de dies on es trobaven les dues Catalunyes: la dels hereus i pubilles que es van quedar al poble; la dels fadrins i fadrines que retornaven de la ciutat per passar les primeres vacances low cost. La fissió, la fusió. Ning-nang, repiquen les campanes i ho fan per tu, que tornes.

“Res he vist mai més alegre ni més atractiu, que les festes majors de les viles catalanes. La més pobre d’aquestes, la més amagada en un arreplec de muntanyes on en lo fons d’una de les cales de la nostra costa, a l’arribar el dia de sa festa anyal, posant les campanes al vol crida als fills que té dispersos per diferents encontrades, convida als catalans franquesa als forasters i allargant-los la copa de la hospitalitat”, escriu l’agost de 1879 el poeta Francesc d’Assís Ubach i Vinyeta. I tots beuen. I mengen. I xerren. Al voltant de la taula. 4, 5 dies a cos de rei. Mastegant el mateix xai de festa. Emmirallats. La nova Barcelona i el poble antic. El fadrí que retorna del futur i l’hereu de present continu. La taula és una xarxa social. L’eix transversal de notícies. Les discussions sobre els trending topics. La festa major és un networking: negocis, política, somnis, frustracions... Els hereus celebren que el blat és al sac ben lligat. Els fadrins fan volar coloms industrials. La realitat i el somni debaten a taula el primer reequilibiri territorial. Cafè, copa i puro.

Les gralles desperten els fadrins de l’estiueig del tot pagat. La missa en honor del Sant Patró és el peatge de la visibilitat i dels xiuxiuejos que escampen rumors a la velocitat del dimoni xarxa social. Els vestits foscos dels hereus. Els vestits clars dels fadrins. El bronzejat del pagès de bany de mar de blat. El bronzejat del menestral de bany de mar de la Barceloneta. El tiberi de la pau. La fartanera. Cafè, copa i puro. Fins que el sol coixeja. I a la plaça l’orquestra camina. L’envelat és la capital de la pau. L’armistici entre els moderns urbans que defensen la polca i els antics del poble que defensen el ball rodó. Els debats incendi de les festes majors del segle XIX. El dubte català hamletià: més o menys contacte físic. Però sempre decidir: perquè quan ets al ball, has de ballar. I la vida són giragonses de vestits virolats. Papallones calidoscòpiques sense temps ni espai. Nits de lluna plena. Somnis d’envelat. Com totes les Colometes de totes les Mercès Rodoredes. Ballant a les discoteques envelat dels estius pop. Mentre les Catalunyes s’agafen de les mans.

stats