Publicitat
Publicitat

EL BELL ESTIU

El parc temàtic franquista

L’agost del 1939 molts nens s’eduquen per al demà als campaments preparats pel franquisme

Un dia l’estiu es va fer més etern. Gairebé tres anys. Les llargues vacances del 36. Famílies bunqueritzades en pobles d’estiueig. Esperant que acabi l’estiu mortal. Nens jugant sense entendre res fan excursions de maduresa sorpresa. Els vespres són plens d’absències. Els dies les il·luminen més. El pare, el germà, el tiet... Són joguines perdudes, trencades. Però cal jugar. I es berenen rialles. Però també s’espien plors d’habitació de porta ajustada. Un dia s’acaba un estiu i en comença un altre. Ja no és blau i blanc. Ara ha arribat “ la hora azul y blanca”.

Agost del 1939. És l’hora dels campaments de les joventuts de Falange Española. El partit únic del primer estiu únic. 13 parcs temàtics d’estiueig franquista a la província de Barcelona. Desenes a la geografia de la Pell de Brau esquarterada. És l’hora de repintar Espanya. És l’hora de tornar a substituir els colors. El blau de mar, “ Fúndese sobre el azul del cielo las banderas de España y de la Falange como se han fundido en el corazón de la flecha que les da guardia”. El blanc ara és pantone paramilitar de nens futbolí afilerats amb “ un brazo en alto por España”. La benvinguda cromàtica al campament. Són els colors de “ el soldado de mañana”.

Els vespres són plens d’absències. Els dies les il·luminen més. El pare, el germà, el tiet... Són joguines perdudes, trencades

Juguen a la guerra eterna. Juguen a banyar-se, córrer, saltar, bronzejar-se, amb cossos on “ vibra todo el poderío de una raza”. Músculs infantils en un Mediterrani que és “ testigo de una explosión de vida y de alegría de esas juventudes que hace escasamente unos meses vivían, depaurándose, sintiendo sobre su provenir la amenza de unas trincheras precisamente en la edad en que, en plena formación de sus cuerpos y de su espíritu, más necesarias les eran una alimentación sana y una educación serena”. L’aliment de la “ milicia y la religión”, “ la camaradería”, la “ Patria”, el “ nacional sindicalismo”. És l’hora del ranxo únic. Tornem “ al campamento, donde espera la comida nutritiva y abundante tan extrañada un día en pleno «paraíso» rojo”. A taula es menja ideologia. Boca oberta. Fos a negre que es diu que és blanc.

Enfosquides, engolides també les noies del campament femení. No mireu. No obriu les portes: “ La indiscreción es siempre pecado grave, pero cuando se trata de sorprender a un grupo de muchachas rezando es algo más que una falta, es un crimen”. Resen pel futur blanc i blau daltònic: “ Habrán de ser las reinas del hogar de mañana”. I riuen, amb rialles de propaganda postureig. Abans que es faci fosc.

Cau la tarda. Passegen els joves soldats del demà pel nou bosc. Canten la cançó del nou estiu: “ Prietas las filas, recias, marciales, nuestras escuadras van cara al mañana que nos promete Patria, Justicia y Pan. Mis camaradas fueron a luchar, el gesto alegre y firme el ademán; la vida a España dieron al morir, hoy Grande y Libre nace para mí. Lánzate al cielo, flecha de España, que un blanco has de encontrar; busca el Imperio, que ha de llevarte por cielo, tierra y mar”. El “ azul y blanco”, veritablement, és “ rojo y negro”. El blanc i blau es va perdre al bosc de les llargues vacances del 36.

PUBLICITAT
PUBLICITAT