02/07/2017

La rostisseria del 'leridanismo' abans del 'leridanismo'

3 min

La teoria de la rostisseria demostra que abans del pollastre rostit hi ha un pollastre mort. Tots són pollastres. I la vida és un pollastre zombi donant tombs en una rostisseria. Els éssers vius rostim problemes tota l’existència. Pollastres del món, uniu-vos. Per això, abans del leridanismo a l’ast del franquisme, carbonitzant-ho tot amb llançaflames, ja hi havia un leridanismo que incendiava amb el bec bufador de la mala hòstia rostida. Pit o cuixa?

Aquell pollastre devia el seu vol estratosfèric a Catalunya. El 1893 li van donar plaça a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona. Fins i tot es va fer d’aquell partit antisistema que volia canviar-ho tot: la Lliga Regionalista. Repetim-ho: el que posa les bases de la Catalunya estat i estat del benestar. Mireu si va volar l’au que va arribar a ser governador civil de Girona. Però aquell historiador de Saragossa es va anar rostint. Andrés Giménez Soler pitja el botó nuclear.

Osca. 1920. II Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Barbacoa abans de Georgie Dann. Giménez vol demostrar amb una metralladora de mistos que Lleida (i Tortosa) és aragonesa i no catalana. Diu que la culpa és de Jaume I, el sonat. El rei que va posar la frontera entre Aragó i Catalunya al riu Cinca. Per tant, “aquesta catalanitat deriva d’un injust acte cesarista d’un dels sobirans de Catalunya-Aragó”. Vaja, com un cop d’estat. Banda sonora molt actual. Perquè, amics, això va de famílies desestructurades: la Corona Catalanoaragonesa.

Espanya és una ficció construïda amb barbacoes per rostir-ho tot quan calgui. Un dels fogons nuclears és la muralla xinesa que han edificat entre Lleida i la Franja de Ponent. Entre Catalunya i Aragó. Pur apartheid. Pur napalm. Una de les barbacoes més inflamables és la de la guerra de l’art: Sixena. Foc! Aquesta setmana la jutge d’Osca diu que s’han de tornar les obres d’art que són al Museu de Lleida el 31 de juliol. No és art: és la barbacoa de la memòria. Volen rostir-nos. Donem tombs.

Sixena, propietat de Ramon Berenguer IV. Casat amb Peronella d’Aragó: l’espermatozou de la Corona Catalanoaragonesa (1162). Fruits explosius: el monestir de Sixena. El construeix (1188) Sança de Castella. Esposa d’Alfons el Cast (fill successor de Ramon Berenguer IV). Enfrontada amb el seu fill: Pere el Catòlic. La família desestructurada: ella tira cap a Castella. Ell tira cap a Catalunya. Sança... àvia de Jaume I. Sixena... metàfora de la primera fi de la Corona Catalanoaragonesa: El Compromís de Casp (1412). Jaume d’Urgell lluita contra la injustícia. No pot. La dinastia castellana dels Trastàmara s’injecta a la Corona. Sixena era urgellista. Tot mor. I comença així l’ensorrament de Sixena: el gran xalet espiritual i material dels nostres reis i reines.

La barbacoa continua. Al segle XX el nacionalcatolicisme espanyol va carbonitzar el bisbat de Lleida. Va annexionar parròquies de la Franja de Ponent a l’Aragó. Primer ho va fer el franquisme. Després la pseudodemocràcia. Objectiu: cremar la memòria de la Corona Catalanoaragonesa i congelar el pollastre únic i a l’ast espanyol. Després? Reclamar les obres d’art. No és art: és barbacoa. Rostir. El 2006 el Parlament català va votar a favor de la unitat de les obres d’art deixant obert que es promoguessin acords de gestió conjunta dins els territoris històrics de la Corona Catalanoaragonesa. L’alcalde Àngel Ros es va desmarcar d’aquella moció i va dir que el seu partit, el PSC, es va equivocar donant-hi suport. Deia que Lleida “tant depèn de Barcelona com de Saragossa”. Leridanismo. Després, Ros, pressionat per la societat lleidatana, ha sortit a la foto donant suport a les obres de Sixena del Museu de Lleida. Ros: sempre fent surf. Cap on caurà ara? No vol urnes. Espanya torna a encendre la barbacoa de Sixena. “ Arde la calle al sol de poniente... ”, sona Radio Futura. Escola de calor. Hi ha pollastres a l’ast. Fes que no ressuscitin de la rostisseria i surtin al carrer.

stats