HOMENATGE
Misc 15/10/2015

De les torxes de la memòria al sol de justícia

Passa una hora entre el record a Companys i els crits a favor de Mas

i
Francesc Canosa
3 min
Artur Mas, Ada Colau i Núria de Gispert van celebrar una ofrena conjunta al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, on Lluís Companys va ser afusellat fa 75 anys.

Barcelona05.35 Cel de carbó destenyit. El fred afaita. Una dona esbufega. S’atura. Mirem les llumetes d’un creuer al port com un envelat de festa major. Adéu. Cadascú ha de fer el seu camí. I caminem cap a les llumetes de suc de taronja, de torrada. Brasa de torxes que esgarrapen cares en la foscor. Bon dia, tristesa.

06.00 Centenars de cuquetes de llum. Cuquetes de memòria formiguejant cap al fossar de Santa Eulàlia. Castell de Montjuïc. “Xxxistttt”. Silenci. Foc humà per apagar el foc dels trets: aquí van assassinar el president Lluís Companys.

06.35 Tos, tos, tos. Estossecs com bales. S’estavellen les paraules a les pedres. “No admetis plors, ni condols. Aixeca’t i lluita”, Alfred Bosch, d’ERC, recorda les darreres paraules de Companys a la seva dona, Carme Ballester. Ningú plora. Ningú porta els peus descalços però l’herba continua gangrenant d’humitat els peus.

07.00 Resurrecció amb talls de coca i preses de xocolata. Memòria. Pa i xocolata d’Agramunt i un parell de copes de conyac van ser el darrer glop de vida de Companys. Memòria. Un home nascut el 1934 fa la rateta amb una llanterna buscant els impactes de les bales a les pedres. El dia batalla amb la nit. El cel és ple de llanternes de núvols.

07.17 Les cuques de llum d’ERC passen el relleu a les de Convergència. Més torxes. El fred continua afaitant.

07.40 Les ulleres verd fosforescent de Raül Romeva fan conjunt amb l’herba, que ja és com un anunci de neó. Els diferents colors dels candidats de Junts pel Sí (Bel, Llach, Casals, Simó, Turull, Reyes...) són un mosaic a les ombres resistents del fossar. Els focus que encara estan encesos semblen fantasmes que acaben de ser descoberts.

08.11 Els fanals que envolten el castell tenen color de melindro esmicolant-se. La nit es desfà. Els consellers de la Generalitat fan reunió de govern a la fresca. Mouen els peus. Es freguen les mans. Cops a l’esquena.

08.26 Arriba el president Artur Mas i marca el rumb: “Fa més fresqueta”. Quiets: Mas, Ada Colau, Núria de Gispert. Damunt l’estora vermella. Davant del record de sang. El dia dibuixa colors. El mocador verd de Colau. La corbata blava de Mas. Parlen gairebé fins a arribar al cotxe. Si ho passem per la traductora de llenguatge no verbal: comprensió.

08.42 Una dona crida: “President, no està sol”. I sí, per sobre del castell el sol aixeca un ditet.

09.25 Passeig de Lluís Companys. Cel de plataners i rajolins de sol barrejant-se per fer un batut groc. “Tots som Mas, tots som Mas...” Els crits s’estavellen a la façana del TSJC. Samfaina humana. Bufet lliure de cares. Supermercat d’estelades i pancartes.

09.33 Arriba Mas. “Independència, independència...” Les vares dels alcaldes piquen al cel. Les fulles del plataners cedeixen i espremen vitamina sol. “Fora, fora, fora, la justícia espanyola”.

09.46 Mas, saluda. Entra dins. Crits: “President, president...”; “Aquest tribunal, no se’l creu ningú”; “Independència, independència...” Impactes disparats per gent d’ordre. Molts padrins metralleta. Que no paren de cridar. Amb ordre. Menjant entrepans de truita, formatge, pernil. Doblegant minuciosament el tovalló de paper a mesura que mosseguen. Rebregant el tovalló i desant-lo a la bossa. Bevent aigua de postres. Ordre i sense deixar de disparar: “No tinc por, no tinc por...” Trets de llibertat d’expressió. Trets de justícia. Trets d’existència. Trets de persones que tot el que no han dit mai ho diuen ara. Trets sense parar fins a les

11.26 Surt Mas. “Independència, independència...” Mas, congelat d’escalfor a les escales. Se li desgela la mà. Se li desgela el cap, que dóna gràcies. Se li desgela la llengua veloç pels llavis com si es pessigués. Aguanta tres minuts. Les vares dels alcaldes piquen el cel. El sol governa les escales. Ningú deixa de cridar. I, per primer cop, les paraules, i no els trets, foraden una paret.

stats