Publicitat
Publicitat

De vacances

L'estiu de veritat

Fins ara l'estiu ha estat un simulacre, una estratègia promocional per vendre bitllets d'avió o diaris com aquest. Entrats en l'agost, però, la cosa ja va de veres. Notarem que això no és cap broma quan sentim el desig de quedar amb amics i els amics hagin marxat -o potser som nosaltres els que hem fugit-. D'una manera o altra estem sols.

Sentir-se abandonats no és desagradable d'entrada. No ens atacarà per aquest flanc la depressió estival. Confiem que la solitud acabada d'estrenar ens permetrà dedicar-nos a allò llargament aplaçat: pintar el passadís, rebaixar pes anant en bici o llegir Dostoievski. Així, els primers dies d'agost voldrem establir una nova rutina, i continuar llevant-nos aviat, i mantenir la tensió mínima per respectar una agenda que ens permeti fer-ho tot. Serà inútil.

El clima d'agost s'acabarà imposant i en la primera setmana d'estiu de debò ho començarem tot i no acabarem res. Cada dia la mandra mossegarà més fort i pansirà tota il·lusió. Serà llavors quan trobarem a faltar els amics. I apareixerà la buidor, l'espera i la tristesa. I veurem passar uns dies tan valuosos de la nostra existència com qui contempla la desfilada miserable d'un exèrcit derrotat.