28/02/2011

Fer una filera o fer una pila

2 min

Observo un nen que juga amb cubs de fusta i em fixo en la manera com els agrupa. Veig que li agrada fer-ne fileres, en una disposició horitzontal. I també juga intentant fer-ne piles, aixecar una torre. Hi reflexiono una mica i aquestes dues figures elementals em permeten explicar com funciona el nostre pensament, és a dir, com el pensament opta per organitzar tot allò que considera veraç. M'explico.

El nostre coneixement està constituït per una infinitat de continguts. La gran majoria són trivialitats, curiositats sense cap utilitat pràctica. Altres continguts, però, sí que són veritats gruixudes, són una colla de principis que tenim en compte quan prenem decisions. Però, com els organitzem? Els deixem l'un al costat de l'altre, fent una filera, o intentem jerarquitzar-los, fent una torre? Respondré viatjant al segle XVII.

En aquell segle fundacional es van enfrontar dues maneres de pensar: el racionalisme i l'empirisme. La primera confiava en el poder absolut de la raó. Per força, la realitat, la natura, havien de ser raonables. Nosaltres hem heretat aquella fe, una fe que ara diem científica i que arrela en la marcada tendència occidental cap a l'elevació del concepte i de l'esperit. L'empirisme, per contra, no confiava tant el la raó. La raó no ha de raonar, sinó investigar. És diferent. Raonar suposa jerarquitzar les veritats, apilar-les les unes sobre les altres, a partir d'una idea fonamental. En canvi, investigar és posar les veritats l'una al costat de l'altra, sense apilar-les.

Tu, lector, quan tens un problema, què tendeixes a fer? Busques nous detalls per intentar entendre'l millor? O prefereixes anar al pinyol del tema, a l'essència, i deixar de banda matisos? Aquell combat el va acabar guanyant l'empirisme. Hume va derrotar Spinoza i avui hem desistit de fer grans sistemes verticals. La nostra ment no sol organitzar-se com una columna on s'apilen, connectades lògicament, totes les nostres certeses. Així pensa qui ho penja tot d'un únic principi, ja sigui religiós, estètic o econòmic. Però la disposició usual de les nostres veritats és eclèctica i horitzontal, pragmàtica i incoherent. Allò que sabem no està estructurat. Ara mirem les nostres conviccions, múltiples i simultànies, com qui mira joguines escampades, com qui llegeix les pàgines d'un diari, passant de l'una a l'altra.

stats