01/08/2015

Palau-solità i Plegamans: descobrim tresors

3 min
Descobrim tresors

Vaig molt sovint a Palau-solità i Plegamans, però per motius que el lector no imagina. Un lloc és moltes coses, i encara que Palau-solità és un municipi de riqueses culturals diverses, com el castell de Plegamans i l’església de Sant Genís, construïda amb maó d’obra vista, també s’hi poden fer descobriments impensables, més desconeguts. M’he desplaçat a Palau-solità i Plegamans amb el Dr. Biodramina, el sobrenom del mític farmacèutic Joan Uriach i Marsal (Barcelona, 1929); per a ell, anar a Palau-solità és anar al “Laboratori”, el complex farmacèutic que regenten els seus fills, a tocar de la riera de Caldes.

El Dr. Biodramina és un home que no para mai, i un formiguer d’històries. El 1952 el Dr. Uriach havia sentit a parlar de l’ús que en el Desembarcament de Normandia els soldats nord-americans havien fet del “dimenhidrinat”, per evitar marejar-se en aquelles barcasses horribles que hem vist a les pel·lícules. Va fer-hi algunes modificacions i va llançar al mercat espanyol la Biodramina. Quan als anys 60 hi va haver el boom del Seat 600, les pastilles antimareig del jove farmacèutic van arrasar; es va convertir en el Dr. Biodramina.

Però el personatge va fer moltes més coses. El que avui visito és una de les biblioteques particulars de ciències de la salut més importants d’Europa, i de les més originals. Està situada dins del “Laboratori” de Palau-solità, una circumstància que converteix la visita en un fet singular. La biblioteca l’empara la Fundació Uriach 1838, l’any en què Joan Uriach i Feliu, el besavi, va començar a treballar d’adroguer al Born de Barcelona. Dirigida i vicepresidida per Javier Uriach i Torelló, la Fundació Uriach 1838 va néixer per excitar el món de la investigació històrica i el llibre científic, però tot plegat també ho va iniciar, molt abans, la força observadora del pare: a començament dels 60, el Dr. Biodramina va tenir la pensada de crear una biblioteca per als treballadors de l’empresa -“Quin plaer veure com, havent dinat, en lloc de fer la migdiada la gent llegia llibres”.

Per deformació, va acabar reunint milers de volums i algun incunable. Però el fitxatge de la bibliotecària Judith Entrena i de l’arxiver Jordi Sequero va provocar un tomb. Es van adonar que l’empresa guardava una quantitat substanciosa de material històric, que si es catalogava i ordenava podia conformar un museu atípic. El pes de la mostra és al·lucinant, amb una estrella indiscutible: una col·lecció de 5.000 fotografies, i no pas de fotògrafs anònims, d’entre les quals 400 d’Agustí Centelles, 74 de Català-Roca i unes quantes més de Martí Gasull i Coral (Barcelona, 1919-1994), de qui, per cert, s’està celebrant al c/ Còrsega 267, pral. B, de Barcelona, una exposició absolutament exquisida sota el nom Barcelona i la llum d’aquells any s, organitzada per El Quadern Robat.

Les fotos que Uriach té a Palau no són simples finestres al passat sinó l’evolució del món en el darrer segle i mig, no tan sols de la farmàcia. Impressiona una imatge del 1920 dels magatzems, quan Uriach era distribuïdor de drogueria al c/ Bruc de Barcelona: a la vora del mostrador hi ha el primer sistema antiplagues: un gat. La visita es produeix entre objectes raríssims, que semblen d’un altre món, una ampolleta on hi diu “ Jarabe de alquitrán ” i fins i tot un antidiftèric per a gallines i coloms, que s’havia venut a casa seva al segle XIX. Però l’atracció principal d’aquesta mostra privada, oberta al públic, segons visites concertades, és una altra imatge dels 70, també de Català-Roca: s’hi observa una investigadora d’Uriach mirant per un microscopi; en contrast amb altres fotografies antigues, en què les treballadores estan en fila omplint pots de pastilles, s’hi veu l’evolució de la dona al llarg del segle XX. M’ho explica la Judith, il·lusionada, sobre la base d’un material consultable en part a Fu1838.org. Mentre observem una capseta antiquíssima que els ha arribat, on es llegeix “Pectoral balsámico Alomar: para combatir la tos tos tos ”, la Judith em diu, somrient: “Cada dia descobrim tresors”, i m’explica la quantitat de material que troben de particulars per internet.

stats