Publicitat
Publicitat

RACONS: FIGUERES

L’‘Ictineu 3’

Qualsevol excusa és bona per parlar d’un figuerenc il·lustre, Narcís Monturiol

Qualsevol excusa és bona per parlar d’un figuerenc il·lustre, Narcís Monturiol, l’inventor del primer submarí tripulat i de tantes altres innovacions importants en la història de la navegació subaquàtica. Narcís Monturiol i Estarriol, que va néixer a Figueres el 1819 i va morir a Sant Martí de Provençals el 1885, va construir un primer submarí sense motor, en què els tripulants feien girar l’hèlice amb una palanca; en el segon ja hi va incorporar -també per primer cop- dos motors i un sistema per produir oxigen sota l’aigua. Monturiol havia de ser una persona realment interessant; igual que altres figuerencs il·lustres, com el pintor Salvador Dalí i Alexandre Deulofeu, el genial farmacèutic que preveia la fi de l’Imperi Espanyol el 2029, Monturiol tenia una fe cega en els seus projectes. Hi creia a ulls clucs. Vist en la distància, les seves idees submarines segurament eren vistes amb molta raresa; però el geni sempre és rar.

Va batejar l’invent amb la paraula grega ictíneo, que vol dir peix nau. L’ Ictineu I, que feia 7 metres de llarg i hi cabien 4 persones, no tenia sistema de ventilació, anava amb unes espelmes col·locades a l’interior i quan la flama tremolava els mariners havien de pujar ràpidament. Els Ictineu es van construir amb làmines de fusta d’olivera i revestiments de coure. Diuen que Monturiol es va inspirar en el seu pare, que era fuster i construïa bótes de vi amb aquests materials. Però era massa lent i va decidir fer un segon model, que no va rebre cap ajut públic.

Aquest segon submarí, l’ Ictineu II, es va avarar (bonic verb) el 1864 al port de Barcelona enmig d’una gran expectació. S’hi va instal·lar un revolucionari sistema de dos motors. Monturiol també hi va incorporar nombrosos gadgets, que es diria ara: llum exterior per il·luminar les profunditats marines, finestres d’observació, i igualment el va dotar d’un doble buc exterior per resistir millor la pressió, així com d’un sistema de tancs d’immersió, que es buidaven injectant-hi aire comprimit (per tornar a la superfície). Quin un, en Monturiol.

Malgrat tot, l’ Ictineu II va fracassar per la calor, l’empresa va fer fallida i el submarí va ser venut per a ferralla. Llàstima. Buscant informació sobre aquesta història admirable he trobat un article recent en aquest diari, escrit per Selena Soro, que, per uns moments, m’ha fet pensar que Narcís Monturiol era viu, o almenys el seu invent. Sota el títol “L’Ictineu 3 lluita per sobreviure”, Soro explica que, si bé Catalunya està al capdavant de la tecnologia submarina gràcies als fundadors de l’ Ictineu 3, entre els quals els científics Pere Forès i Carme Parareda, també informa que “han hagut de marxar a França, on els posaven moltes més facilitats que a Catalunya”. En Pere Forès, una mena de Monturiol modern, va dissenyar el seu primer submarí quan encara era petit. L’any passat, després de deu de feina, ell i el seu equip van fer les primeres immersions a les aigües del port de Tarragona amb l’ Ictineu 3, una de les naus tripulades més avançades del món.

També he llegit que l’ Ictineu 3 només necessita una empenta més per tornar els préstecs i oferir el servei públic pel qual va néixer i he decidit buscar més informació. He trobat la pàgina web del projecte; m’ha fet gràcia adonar-me de les similituds de tot plegat amb l’antiga dèria de Monturiol. “Som els constructors -expliquen- del submarí científic Ictineu 3, amb capacitat per baixar fins a 1.200 metres de profunditat al fons del mar amb 3 tripulants”. Aleshores he vist la pestanya que diu “patrocinadors” i que s’havia fet una campanya de participació segons la qual els noms dels col·laboradors constaran en el carenat del submarí. Fantàstic! M’ha fet il·lusió poder-hi participar de la manera que fos. Així que me n’he anat a “donacions” i, de moment, n’he fet una, dintre de les meves possibilitats. M’ha fet gràcia que el projecte de l’il·lustre figuerenc seguís viu i que, a sobre, s’hi pogués contribuir. Algú més s’hi apunta?