Publicitat
Publicitat

RACONS: MARTORELL

El torrista

És inevitable, fins i tot recomanable, relacionar Martorell directament amb Francesc Pujols i Morgades

És inevitable, fins i tot recomanable, relacionar Martorell directament amb Francesc Pujols i Morgades, que va néixer a Barcelona el 1882 però va morir a Martorell el 1963. Pujols, el filòsof i escriptor que va inventar-se la religió més optimista (en realitat, un sistema filosòfic) que un ésser humà hagi pogut imaginar mai, va escriure alguns dels passatges més divertits i alliçonadors de la literatura catalana.

Visitar la Torre de les Hores de Martorell, la casa d’estiueig on el pensador va acabar vivint i on va escriure alguns d’aquests passatges, és inspirador i, atenció, et pot arribar a transformar. No hem de perdre de vista que la religió de Pujols preveia que, segons una lògica evolutiva indiscutible, en què l’ésser humà havia passat per diversos estadis d’existència -pedra, protozou, animal i també persona-, al final d’aquesta “escala de la vida”, com en deia, arribaríem a ser àngels. Ni més ni menys que àngels, cicle final de l’evolució espiritual de les persones, moment culminant en què, per fi, ens podríem desprendre del lligam físic que ens unia a la Terra. Pujols preferia creure en aquesta religió totalment positiva perquè estava convençut que la cristiana, com gairebé la majoria, restava llibertat a l’individu i només servia per omplir l’ésser humà de culpes, càstigs i remordiments innecessaris; per quatre dies que hi som, hauria pogut resumir, més valia alegrar-se la vida. Pujols, que va acabar tenint un fill (Faust) amb la seva minyona, era un home de pensament pràctic, i també tenia un sentit ampli de l’existència humana. Però, sincerament, els llibres que va escriure, a mi, com a tanta altra gent, em resulten difícils de llegir. Pujols, moltes vegades, contra la genialitat del seu discurs oral, en alguns trossos era pràcticament inintel·ligible, sovint amb textos replens de subordinades i girs incomprensibles que fan difícil seguir el fil. Per contra, insisteixo, era un conversador excel·lent.

Aquest tret el va unir, per fortuna, amb un altre gran heterodox, excessivament desconegut, Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907 - Barcelona, 1995), el magnífic escriptor ebrenc que va escriure un dels llibres més interessants que es puguin llegir, Pujols per ell mateix (Pòrtic, 1967), una porta oberta al pensament i la filosofia del pensador de la Torre de les Hores. Bladé, mestre de la narrativa, escriptor i periodista d’una finor i claredat exemplars, va tenir l’oportunitat de conversar llargues hores amb Pujols durant els anys que van haver de viure exiliats tots dos a Montpeller. Bladé, pujolsià de soca-rel, o sigui, un heterodox total, intel·lectual riquíssim, interessat senzillament per tot, s’abocà plenament en la biografia del seu amic. Va tardar vint-i-cinc anys a escriure Pujols per ell mateix, justament per la dificultat i grandesa d’aquest martorellenc d’adopció. El llibre, deliciós, és d’una claredat sorprenent. I parla precisament d’un dels neologismes inventats per Pujols, el torrisme o torrist a, que és a la base del seu pensament: una filosofia de viure a fi i efecte de passar-ho de la millor manera i més còmoda possible. Com és obvi, torrisme neix de la paraula torre, i el concepte s’entén del tot quan es visita la Torre de les Hores de Martorell. “Ja de gran -escriu Bladé-, el seu ideal consistia a llevar-se a les dues de la tarda, dinar, jugar al tresillo, fer un tomb per la Rambla, sopar, tornar al cafè, parlar amb els amics, gastar alguna broma, ressopar i anar a dormir a punta de dia”. És veritat que Pujols era un home literalment ric, i que aquest ideal de vida és bastant inassolible. Tanmateix, però, ¿no és cert igualment que, algunes vegades, no gaires, sobretot a l’estiu, o puntualment algun cap de setmana, qui més qui menys ha assajat els plaers incommensurables de la vida de torrista, allò que vulgarment se’n diria l’art de no fotre res?