Publicitat
Publicitat

ESTIU RACONS

El congost de Mont-rebei

Aquest és d’aquells racons que s’han d’haver visitat almenys un cop a la vida. Un recorregut que no s’oblida mai més, un itinerari que s’ha convertit en una de les excursions més espectaculars i sorprenents que es puguin fer al nostre país. Jo recomano -i això és molt discutible- començar la sortida a la manera clàssica, o sigui, arribar al congost de Mont-rebei a través de la vall d’Àger, seguint el GR-1 que hi ha indicat des del poble i que remunta el curs del riu Noguera Ribagorçana. És cert que hi ha altres llocs d’inici, potser més agosarats, però aquest segurament és el més fàcil.

Més que res perquè comença al tranquil·líssim poble d’Àger, que ja per ell mateix representa una atracció immillorable. Àger és una localitat de somni. És d’aquells pobles de muntanya que, un cop coneguts, t’hi quedaries. Però hem de tenir clar que l’objectiu és el tresor de l’excursió que estem a punt de començar. Primer, s’ha d’anar en direcció a l’ermita de Pertusa, que és on realment comença el nostre camí. No és una sortida de les més fàcils, és veritat, però és assequible per a tots els públics i es pot fer durant tot l’any. Només se n’hauran d’abstenir els visitants que pateixen vertigen. Quan hi arribem, el visitant s’adonarà que valia la pena: la visió d’aquesta erosió fluvial increïble dóna idea de com i de quina manera el temps i l’aigua s’han dedicat a tornejar la pedra. El resultat: el paisatge insòlit d’un congost que és únic, un cop d’espasa a la roca, espectacular, que en alguns trams pot arribar a superar els 500 metres d’alçada. Fa impressió.

Cinc o sis hores

Per fer aquesta excursió d’anada i tornada des d’Àger cal preveure unes cinc o sis hores de tirada. Quan sortim, des de l’ermita només cal seguir les marques blanques i vermelles del GR, passar de llarg la masia abandonada de la Pardina i travessar els barrancs, que són del tot segurs, i que porten a Mas Carlets. Aquesta masia està habilitada com a refugi d’excursionistes i escaladors, té font d’aigua i esplanades amb arbres, i permet reposar i agafar forces abans d’atacar el congost.

És en aquest punt on s’inicia la baixada pronunciada enmig d’un bosc, que ens porta directament cap al cop d’espasa que ens interessa. Tot està perfectament indicat. Una vegada hi siguem, només cal fer el caminet que voreja la roca en fila índia: amb total seguretat, el caminant no es deixarà de sorprendre per la magnificència de l’espectacle que cau als seus peus. A baix de tot, l’aigua, tranquil·la. I deixar-se portar per les vistes i les sensacions verticals de la sortida.

El congost de Mont-rebei és l’únic séc a la roca d’aquest tipus que es conserva totalment verge a Catalunya, sense cap carretera que el travessi, cap ferrocarril ni cap línia elèctrica. S’ha d’aprofitar. Només el voreja aquest caminet inèdit esgarrapat a la roca que, a més, regala de tant en tant la presència d’algun mirador panoràmic. Val la pena aturar-s’hi i contemplar l’horitzó.

Retorn per gaudir més

Si bé el començament del barranc és obert, més ampli, més endavant es tanca. Llavors es fa encara més aventurer: s’estreny i serpenteja sinuós pel camí tallat a la paret de roca, amb trams francament drets, encara més tancats, com si realment el tall de l’espasa hagués passat per allà.

La visita al congost de Mont-rebei, des d’Àger, és una de les excursions més increïbles i agraïdes que es puguin fer al país. Poca gent ho posa en dubte. L’itinerari de tornada permet repetir l’experiència pel mateix camí, en sentit invers, amb l’avantatge que el coneixement del traçat permet, ara sí, gaudir encara més d’aquest entorn colpidor, irrepetible, màgic.