OPINIÓ
Portada 23/05/2015

Avui es parla d’atur

2 min

Mariano Rajoy diu que ja no se’n parla, i, quan ho va dir, vaig tenir l’estranya sensació que el temps i els poders mediàtics havien aconseguit que el problema deixàs de pesar en la vida de les persones. És possible que ens acostumem a les condicions més miserables fins al punt de no relacionar-les amb les seves causes reals? O: creis que la immensa corrupció de què hem estat víctimes no es manifestarà amb tota la implacable contundència de què s’han fet mereixedors els corruptes?

Si fos així, és clar que ens hauríem de reconèixer com a membres d’una societat corrupta –per acció o per omissió. I els grans corruptes també serien els grans corruptors: hauríem ingressat així al club dels països que fins fa poc contemplàvem amb horror, immersos com els vèiem en un femer on s’havien avesat a viure i d’on ja no volien sortir. De què els servia, idò, la democràcia?

Però no és veritat que ja no es parli d’atur. Mariano Rajoy, president del PP, ho percep així, perquè ja hi ha posat call. Un procés accelerat de creixement ha convertit la seva insensibilitat al sofriment en una manera de fer política. A ell i als seus ja no els interessa l’atur –no se’n parla, creuen. Què els interessa? Només allò que afecta els seus. D’aquests “seus”, en queden exclosos tots aquells que la crisi i la seva mala gestió han expulsat del sistema o n’habiten els suburbis. La pobresa ha esdevingut una tara moral que mereix ser castigada: negant-la, per començar.

La malignitat d’aquesta moral neocon dels vencedors apunta tant als cossos com als esperits. Si et sents negat pel sistema, pots alçar-te en rebel·lia –per si de cas, es fan lleis en contra del teu alçament. Però hi ha la possibilitat que el teu sofriment degeneri en autoinculpació i creguis merescuda la teva exclusió del sistema.

En aquest cas, potser renunciïs fins i tot al dret al vot –no te’n sents digne?-, potser votis a partir de la veritat virtual i poderosa: ningú no parla ja d’atur. Ho veus, com anaves errat?

I tanmateix només és menester accionar l’oïda per contradir la gran mentida de Rajoy i els seus. Per poc que l’afinis, sentiràs primer un rum-rum, la remor després creixerà fins a esdevenir un clamor universal: sí, es parla d’atur i de les misèries que ha causat, que el poder s’entesta a negar.

stats