Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Beneficiaris del comerç d’esclaus

Les fotografies de la munió de negres africans que aquest dilluns donaven testimoni d’un nou intent de creuar la frontera a Ceuta, per accedir a Europa, us hauran recordat els gravats i les velles fotos en un blanc i negre esvaït que encara avui donen testimoni del penúltim capítol de l’esclavisme –si és que les formes que pren avui esdevenen, finalment, el darrer. Per tractar els esclaus en el seu trasplantament forçós –al continent americà, notòriament– com a simple força animal, primerament l’esclau havia de ser desproveït de la seva naturalesa humana per part del grup dominant, operació que consistia a declarar-lo privat d’ànima. El continent africà ha estat el gran damnificat per aquesta pràctica, que fou una font de riquesa per al món occidental, fins al punt que és quasi impossible destriar una forma de benestar en la construcció de la qual no hagi participat, directament o indirectament, la riquesa aportada pel més repugnant dels comerços.

L’Àfrica subsahariana, de manera especialment sagnant, fou privada durant segles dels seus millors exemplars humans: privada, per tant, de les forces que s’haurien d’haver destinat al progrés. L’esclavitud és una de les causes de la pobresa d’aquestes comunitats, i Europa no se’n pot sentir innocent –com no ho pot fer, tampoc, respecte del colonialisme. Ara, les joventuts africanes assolades per la misèria a què les ha condemnat Occident –'Els condemnats de la Terra', Frantz Fanon– toquen a la porta del nostre continent en demanda d’alguns roïssos de la nostra civilització. La forma com els barram el pas –la mar entesa com a gran fossat, les barreres com a murs de ganivets, pilotes de goma que maten...– ens defineix com a dignes successors d’aquells comerciants d’esclaus, ciutadans que no han assumit la pròpia història i que, per tant, la tornarien a repetir. Les imatges que ens conten la brutalitat amb què repel·lim l’entrada d’aquestes persones a una vida que els robàrem en el decurs dels saqueigs que vàrem practicar als seus països, són l’evolució, sense solució de continuïtat, d’aquelles altres en què veiem les caravanes d’esclaus obligats a caminar cap als ports d’embarcament, on els esperen vaixells construïts per aprofitar al màxim l’espai i fer el més profitosa possible la travessia. Ara, quan els joves africans emprenen la temerària aventura europea, sovint ho fan en embarcacions els amos de les quals també volen fer com més profitosa possible la travessia: tan profitosa que sovint l’embarcació aboca a la mar/cementeri el seu contingut.

PUBLICITAT
PUBLICITAT