CORRENTIA
Opinió 17/12/2016

Bona voluntat per a dies entranyables

Guillem Frontera
2 min

Si ets accionista d’una empresa que fabrica armes, no et deixis remoure la consciència en veure morts a la tele, crims i destrucció a llocs on potser han arribat els estris mortífers que et donen beneficis. Has d’emparar-te en un pensament que sempre t’agombolarà: Si no compressin les armes a l’empresa de la qual ets accionista, les comprarien a una altra, que fins i tot, potser, encara en fabrica de més letals. No tens per què dur a la consciència els desastres de la guerra.

Si et remordeixen alguns fets que et definirien com a corrupte, pensa que, de la consolidació de la corrupció, ara en diem governabilitat. No n’hi havia per tant, asserenem-nos.

Si participes en negocis que devasten o devastaran el teu país i l’ofegaran fins a la mort, pensa que la realitat virtual et permetrà veure’l, el país, com era i fins i tot com t’agradaria que hagués estat.

Si tens la consciència rasposa per l’abjecte comportament del teu Estat amb les persones que fugen de la mort –per misèria o per guerres–, mira de suavitzar els fets tot pensant que, tal com hem vist que són tractades aquestes persones en altres països de la Unió Europea, potser val més que no se’ls ofereixi refugi. Tot s’ha de tenir en compte.

Si ets dels que poden acumular més i més poder mentre al teu entorn s’instal·la una pobresa assoladora (i tan sols en el cas que aquesta situació creï alguna incomoditat a la teva consciència), pensa que, quant més arrambis, més grossos podràs fer els roïssos que beneficiarien els pobres si tots els teus arribéssiu a posar-vos d’acord en aquest negoci.

Si indirectament t’ha aprofitat el rescat de la banca i aquesta circumstància et fa pensar en tantes persones pobres o de classe mitjana que perderen parts significatives dels seus estalvis en la trampa de les preferents, que aquesta desagradable coincidència no t’amargui les festes: al cap i a la fi, els pobres estan més fets que tu a les desgràcies.

Si fas almoina, tot de músiques celestials et faran pessigolles al cor. Però si no fas cas del pobre miserable que t’allarga la mà, sempre pots pensar que la caritat suavitza les contradiccions del sistema i, per tant, ajorna l’acció de la justícia social.

Sempre hi haurà rics i pobres. Però tu no en tens cap culpa, el món ja era així quan vares néixer.

stats