Ja fa més d’un decenni que les sèries televisives de caràcter policíac i judicial han de destinar un temps determinat a mostrar carronya humana morta –també se’n mostra molta de viva. Aquest requisit se sol complimentar a la sala d’autòpsies o en el moment de desenterrar un cadàver. Ara, sense aquest ingredient, les sèries del gènere en qüestió queden com a incompletes, mancades d’un element sense el qual no hi ha homologació possible. Per al bon desenvolupament de la trama, no seria menester entaferrar-nos un primer pla de podridura humana que ens contorbi la digestió i/o la placidesa del repòs. Però hi ha un esperit superior que vessa sobre les nostres vides una salsa feta de truculència i ansietat, com si les nostres vides ja no estiguessin suficientment assaonades d’espècies contundents.
Aquest esperit superior està en creixement ininterromput i és altament invasiu. La seva eficàcia està especialment testada en el camp de la comunicació, damunt del qual ragen sense aturall calderonades d’aquesta salsa. El seu gust –repugnant, diríem– encara s’intensifica quan se suposa que la política és material susceptible de ser emmotllat en les formes del 'reality'. La fórmula no és gaire complicada: enfrontes uns quants periodistes independents, més o menys esquerranosos; i simules la seva equidistància al “centre” en relació a uns altres professionals d’extrema dreta. I ja tenim la coartada més o menys aparent: donem veu a dreta i esquerra, com si un i altre fossin camps d’uniformitat hermètica. Et venen el 'show' com a “debat”, i vigilen l’audiència, que a Espanya augmenta en proporció a la cridadissa dels debataires.
La informació i el debat ja són de ple dins la societat de l’espectacle: vol dir això que les grans companyies de comunicació s’han apropiat dels mitjans amb capacitat de fermar les persones al sofà davant la pantalla. I vol dir això que la informació tendeix a ser reclosa a les tanques del poder, on serà servida a l’espectador com a part d’una funció de 'varietés', una brega de galls ensinistrats per morir sense revelar cap veritat.
