CORRENTIA
Opinió 17/06/2017

Dos homes i un destí

Guillem Frontera
2 min

Rafael Hernando. Si pertànyer a la mateixa espècie que Hernando ja et fa sentir malament, podem suposar que militar al mateix partit t’ha de fer sentir fatal. Però no és així, no. La majoria de ‘populars’ va pel món cara alta i rialla de Varón Dandy precisament perquè comparteix militància, idees i ideals amb el senyor Hernando. Només així podem donar fiabilitat a les paraules del portaveu del PP: “Els que em coneixen saben que no sóc masclista”. Sempre havíem pensat que la invocació als “que em coneixen” era una mangarrufa dialèctica per suplir l’absència d’altres elements de verificació, però Hernando ens ho ha fet replantejar. I ha estat tan fàcil...! És clar, en boca d’Hernando, no es tracta d’una mangarrufa, sinó d’una veritat àmpliament validable: per compartir idees i ideals amb ell, efectivament, és menester ‘saber’ que no és un masclista. És clar que, per ‘saber-ho’, has de tenir una sensibilitat feta amb el teixit de què està feta la d’Hernando: i aleshores podràs exigir gratitud al país perquè tu i els teus heu fet innecessari un partit d’ultradreta –per dir-ho de la forma més suau possible.

Juanma Castaño. És un periodista esportiu de tercera línia, i això implica ser bastant conegut. Es va enganxar al banderí de la gran reprovació de Josep Guardiola, que havia interpel·lat l’Estat espanyol en la seva relació amb Catalunya. Castaño degué creure que estava fent pedagogia patriòtica quan li va retreure que aquest estat era el mateix que “durant anys va garantir la teva sanitat, les teves carreteres, la teva seguretat, la teva educació i fins i tot els teus Jocs Olímpics”. I realment va fer pedagogia, encara que no, potser, en la direcció que es proposava. En realitat, va ensenyar i/o confirmar una visió preponderant de l’Estat com una font miraculosa de benestar i progrés independent dels treballs dels seus súbdits. I aquest és un dels problemes d’Espanya, que, en lloc d’haver estat un país amb estat, ha preferit ser un estat amb un país. Bastit d’aquesta manera, l’artefacte no acaba de funcionar de manera igualment seductora per a tots els pobles. Guardiola sap que l’Estat no ha regalat a Catalunya res que Catalunya no s’hagués guanyat abans amb el seu treball. Castaño ho tocaria saber. Però, així, Espanya ja seria una altra cosa.

stats