Publicitat
Publicitat

CORRENTIA

Escenaris múltiples de la guerra d’Iraq

Cada vegada que el terrorisme jihadista colpeja amb mortífera insistència, hi ha observadors que giren la mirada cap al 20 de març de 2003, l’inici de la invasió d’Iraq capitanejada per George Bush i Tony Blair, amb José María Aznar de sinistre escolanet, com una d’aquestes figures infantils tretes de novel·les de por. Dir-ne ‘invasió’, del que fou una guerra total, és emprar un eufemisme que només satisfà alguns requisits tècnics. En el curs d’aquesta invasió, es produïren episodis que no coneixerem mai, dels quals, però, són mostra els fets d’Abu Ghraib o els de Gantánamo, que contribuïren a la radicalització del món islàmic i a les tensions entre sectes i països. Els invasors no respectaren cap dels protocols exigibles en situacions de guerra. Ans al contrari, la seva barbàrie semblava tenir l’objectiu de sembrar l’odi contra els països participants a la guerra.

Quan l’odi comença a rajar en el mapa, ben aviat travessa les fronteres. I tot era qüestió de temps que s’estengués a països com França, per exemple, que han pretès viure com si l’esperit republicà fos un mantell que cobria per igual tots els seus habitants. La degradació general ha convertit l’integrisme en un argument per a ús del descontentament, de la pobresa, de les crisis identitàries, de la impermeabilitat social. Del racisme, també, que és aquest verí latent a les nostres societats i que s’activa al contacte amb la frustració, producte, sovint, de la suma de problemes personals en connexió amb altres de generals i de classe.

El món és, ara mateix, un polvorí. No sabem on detonarà demà la mort pel terror ni on esclatarà un cop d’estat com el de Turquia. Ni on començarà una nova guerra o se’n reactivarà una d’aquestes que, oblidades, no acaben mai. Però és trist que personatges tan ben identificats com a causants de tant de mal, com Bush i Blair –i Aznar– no hagin donat bones raons als tribunals després de donar-ne de falses als seus pobles. John LeCarré no té dubtes sobre la relació de la intensificació de l’integrisme amb la guerra contra l’Iraq. Aquest integrisme causa morts a Bagdad, a França, a bona part del Nord d’Àfrica, a Síria. A les grans tragèdies del segle XX, cal afegir-hi aquesta guerra i la seva continuació: fa tres dies, a Niça, just aquí mateix.