Per una deformació genètica del país, aquí qualsevol pot fer part d’un govern de dretes, però per governar amb les esquerres has de saber que estaràs sotmès a una crítica implacable per part dels que t’han votat. No hi ha cap queixa respecte a la segona part d’aquest apriorisme, però la primera és la que ha obert portes i escletxes a tota casta de saquejadors i d’incapaços. En altres països, en altres comunitats, s’ha demostrat que, per dur endavant un programa de govern de dreta, són menester persones altament qualificades. Per què no passa aquí? Si algú té dubtes, que repassi un per un els governs del PP i els d’UM, i comprovarà fins a quin punt aquests partits deixaven no poques tasques de govern a persones universalment negades per a qualsevol activitat humana que requereixi dos dits de front.
L’esquerra també ens proporciona exemples lamentables, però en general és més curosa en l’elecció dels seus governants o gestors. No vol dir això que tengui un percentatge elevat d’encert, però l’hàbit de l’autocrítica fa que els disbarats i els desastres siguin per error més que no per manca de respecte a la ciutadania. Sigui com sigui, l’esquerra exigeix als governants d’esquerra molt més que no la dreta als governants de dreta.
A les persones que ara s’incorporen als governs de les principals institucions, no se’ls ha votades perquè siguin com els altres i una mica millors, o un poc més honrats. Se’ls vota perquè facin una altra política i la facin bé, perquè, després d’haver viscut el que hem viscut, la gent no els en passarà ni una. Convé que ho tenguin present. Pensin en l’expresident Francesc Antich i la seva brutal deslleialtat amb Son Espases. Els socialistes encara ho paguen: no es traeixen impunement les esperances de les persones.
