Publicitat
Publicitat

"Gàngster" en seu parlamentària

Mentre apuntava a Rato amb una sabata, David Fernández, portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya, li trasllada una imatge bastant en consonància amb la que en té la majoria de la gent. I acaba citant-lo a l'infern: "Fins aviat, gàngster". Es tracta, potser, d'una adjectivació poc considerada? Home, cordial, el que entenem per cordial, no ho és. Però és clara. No podreu acusar David Fernández d'ambigu.

Hom ha d'estar atent a la parla del carrer. El mot té uns caires i un pes, una densitat, que l'hi han fet imprescindible: moltes persones han pensat que, finalment, algú li havia dit, a Rato, allò que elles li voldrien dir. Per la catilinària de David Fernández, hi ha hagut queixes, protestes i anatemes. A un senyor com Rato, diuen, no se'l pot tractar de gàngster.

Però s'ha de tenir present que, en temps convulsos, els mots experimenten variacions -àdhuc mutacions-, pateixen avaries que els desfiguren. De conculcar tots els drets dels treballadors i explotar brutalment els més indefensos, el sistema en diu moderació salarial. De poder organitzar acomiadaments massius, amb unes indemnitzacions -o sense- miserables, el sistema en diu flexibilització laboral. Són mots suaus, dolços, pronunciables davant dels avis i les criatures la nit de Nadal. Mots que associam a convivència civilitzada i bona entesa humanitària. A l'altra tanca, no s'hi han plantat paraules com justícia o solidaritat. No, en l'abjecta semàntica del neocapitalisme-neoliberal-neocon, el que no és moderació és rigidesa; el que no és flexibilitat és radicalitat: mots que remeten a confrontació, desordre, violència extrema.

Hem d'entendre, per tant, que David Fernández, que va del carrer al Parlament, necessiti el mot gàngster. Qui li ho pot retreure, que no sigui un gàngster?