Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Govern i hotelers fan almoina electoral

Això era i no era, bon viatge faci la cadernera. Per tu un almud i per mi una barcella. En aquell temps hi havia un govern regional que, a l’hora de passar comptes amb els ciutadans, va tenir notícia que aquests estaven molt queixosos de com havien anat les coses aquells quatre anys. Els governants comprengueren que els era menester millorar la seva fesomia, molt ferida per una manca feresta de sensibilitat social, que miraven d’endolcir amb torrentades de xifres efervescents. Deliberaren entorn d’algunes propostes: sotmetre’s a cirurgia estètica; posar-se una màscara, vist que ara se’n fabriquen unes que aporten un realisme quasi humà. I si miràvem de curar els mals que ens han fet tornar tan lletjos?, preguntà un conseller. No pareixia mala idea. Agafaren la fesomia i la dugueren al millor especialista de la regió, qui decretà el seu ingrés immediat a la UCI social del país.

Anàlisis, tacs i tota casta de proves clíniques. El diagnòstic va ser clar: la fesomia només podria millorar amb expectatives creïbles de llocs de feina. No és el mateix receptar que prendre, pensà el President, que es reuní amb tots els seus consellers per falta d’aigua: qui ens pot ajudar a fer versemblant la promesa de llocs de feina? Era clar: només els hotelers. Què els donaríem a canvi? Però..., si ja els ho hem donat tot, poden legalitzar habitacions il·legals, per exemple. A més, han tengut unes bones temporades, i la que ve encara serà millor.

Els hotelers consideraven que no devien res a ningú, però reuniren una almoina laboral misèrrima, que fou presentada com aquella gran expectativa de llocs de feina. El poble, fart d’estafes i d’enganys, encara s’enrabià més. Es tem que pedrades verbals acabin d’estropellar irremeiablement la fesomia del Govern.