OPINIÓ
Opinió 23/08/2016

L’aeroport, expressió física de la colònia

2 min

Un tarda/nit de màxima saturació aeroportuària, Son Sant Joan presentava unes deficiències en la senyalització lumínica de la pista d’aterratge que creen una processó d’avions rodant pel cel mallorquí a l’espera del seu torn. Dies abans, els controladors aeris havien alertat sobre possibles riscos de tanta concentració. L’advertència es va repetir: entre operacions, no s’arribava a escolar ni un minut. S’entén que en moments molt determinats i a causa d’imprevistos inevitables les coses funcionin al màxim de les seves possibilitats. Però que hi funcionin com a norma regular no acaba de ser tranquil·litzador.

Des de l’accés al pàrquing de l’aeroport, l’usuari es topa amb unes quantes coses que no funcionen: des de cintes transportadores fins a senyalitzacions deficients, passant per màquines cobradores inutilitzades o que, simplement, engoleixen la moneda que se’ls posa a la ranura. Un trajecte del cotxe a l’avió o viceversa inclou alguna deficiència reveladora del desafecte dels directius respecte d’un aeroport que omple les butxaques d’AENA.

La companyia explotadora no ha estat capaç, p.e., de crear trajectes que facilitin l’accés als vols regulars: tot està lluny, no és país per a vells. L’aeroport és un gran basar amb pretensions de luxe i preus abusius que t’allarguen els trajectes interiors. La companyia no ha fet res per ser part del país i continua, per tant, com un meteorit comercial caigut des d’una metròpoli de domini implacable. Així, l’aeroport és l’expressió física més contundent i inapel·lable de la nostra condició de colònia. És l’espai on l’aborigen és tractat com un estrany, sense possibilitats d’identificar-se amb cap dels seus elements. Ets a l’aeroport? Ja no ets a Mallorca, la companyia te n’ha expulsat.

stats