Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Llibreters, llibres

És necessari disposar d’una agenda on no faltin un bon mecànic, un llanterner, electricista, informàtic...

Si no hi heu pensat, apuntau: un bon llibreter. És algú que combina olfacte literari i capacitat de seleccionar i porgar informació cultural. No és suficient tenir una llibreria i saber posar el ‘best-seller’ al mostrador. És menester conèixer el lector i el seu camp d’interessos consolidats o possibles. Servidor ha tractat prop d’un centenar de dependents i amos de llibreries, però no gaire més d’una dotzena i mitja de llibreters, una bona part fora Mallorca. A l’illa n’hi ha cinc o sis, la majoria a Palma.

Va ser Gabriel Galmés –en lloc d’enyorar el que no va poder escriure, faríem bé de mantenir viu el seu llegat– qui primer em va parlar del seu llibreter de Manacor. Algun temps després, l’elogi d’aquest llibreter em va arribar de boca del poeta Josep Lluís Aguiló, que es felicitava de tenir qui li reservava els llibres que havia de comprar. Es tracta de Fausto Puerto, llibreter i també editor de Món de Llibres. Un exemple: ell coneixia, abans de conèixer-me a mi, la meva devoció per Lampedusa. La primera vegada que coincidírem em va aconsellar ‘El día del juicio’, de Salvatore Satta, que m’ha permès incorporar a la meva vida un món fantàstic, Sardenya, d’una manera que només se’m podia obrir a través d’aquest llibre.

Sempre és profitós parlar amb ell. Saps que sortiràs de la seva llibreria amb almenys una joia a les mans: així va ser fa uns dies, quan ell i l’escriptor Gabriel Bertotti, arrelat a Porreres, m’aconsellaren ‘El entenado’, de Juan José Saer. Una novel·la fa-bu-lo-sa. Per cert, Bertotti presentava ‘Los techos de agua’, que he llegit amb interès creixent i plaer inesborrable.

Com he llegit també –celebració de l’estiu–, paladejant-ne cada vers, ‘Caragols dels jorns’, subtitulat “poemes santjoaners”, de Joan F. López Casasnovas. L’historiador i columnista és poeta d’una sensibilitat ecumènica, que destil·la reflexió antropològica i política, memòria personal i col·lectiva, per elaborar una poesia de variada corda, d’aire popular o de to més culte, sempre a una alçada que dignifica la paraula i li dóna volada.

Ah, i la millor companyia per a l’estiu: les tres novel·les de l’extraordinari ‘Cicle d’Almanda’, d’Antoni Vidal Ferrando.

 

PUBLICITAT
PUBLICITAT