OPINIÓ
Portada 14/07/2015

Lliçons dels canaris

2 min

Desitjam i esperam que les nostres autoritats autonòmiques hagin llegit o llegeixin l'entrevista de Txema Santana a Fernando Clavijo, president del Govern de Canàries ('El País' de diumenge passat). És un d’aquells treballs periodístics que remouen aigües estancades precisament pel sentit comú que se’n desprèn. El president Clavijo dóna tota una lliçó de coneixement i de serenitat –l’entrevista mereix ser guardada ben a la vista.

Per exemple: “El que interessa (del turisme) és que irradiï la riquesa a la resta de l’economia”, per la qual cosa el nombre de turistes no és l’objectiu, ja que “No serveix de res que arribin 20 milions de turistes si vénen amb el tot inclòs”. També parla de l’adequació del turisme als recursos, de les capacitats de cada illa segons les seves especificitats. Fuerteventura, per exemple, té un sostre d’admissió de turistes fixat en dos milions i mig. Clavijo diu altres coses que no hauríem d’imitar, però és ben segur que la limitació del nombre de turistes i de les distintes maneres d’acolliment poden néixer d’una filosofia semblant a la del president canari.

Mallorca sempre havia estat capdavantera en la gran aventura del turisme. Aquí és on, després de la Guerra Civil, el turisme va començar a despertar-se. Els fundadors del Foment eren els grans teòrics d’un turisme regeneracionista, creador d’espais de trobada de les grans cultures i motor de la modernitat illenca. La indigència humanística del país, combinada amb la manca de fre a l’avarícia del sector i a la corrupció politicourbanística, ens deixen en una situació en què són ben rebudes les ensenyances dels canaris, una societat amb molta menys experiència que la nostra.

El nou govern haurà de ser cirurgià, ha passat l’hora de l'stéticienne.

stats