OPINIÓ
Portada 09/06/2015

Obcecació de la dreta radical

2 min

La dreta radical està convençuda que, si atia la por de l’esquerra radical, la ciutadania li tornarà els vots que li ha escatimat. Tot pot ser, llevat de la perdiu tornar col –i encara hi va tornar–, però és mal de fer imaginar que l’esquerra radical, com diuen els de la dreta radical, causin més sofriment, més víctimes i més desesperació que els que s’han creat aquests anys de PP al poder majoritari/absolut.

Els de dreta radical han de comprendre que als ciutadans se’ls faci difícil imaginar que se’ls pugui superar en corrupció, en protecció dels rics i acarnissament amb els pobres, en destrucció de l’estat del benestar i en conviccions profundament reaccionàries. En indecència, diríem. Han assolit rècords que, per més en la mala política no hi ha impossibles, tenen moltes possibilitats de mantenir-se durant temps en el present registre. No es tracta de donar un marge de grans mals als que seran els nous governants; però, tot i posant-nos en el pitjor dels casos, els veim encara molt tendres per arribar a construir unes organitzacions tan complexes i eficients per saquejar tot quant governin.

En fi, posats a comparar, per exemple, Esperanza Aguirre amb Manuela Carmena o José Ramón Bauzá amb qualsevol altre-a, Aguirre i Bauzá, cadascú en el seu estil, serien les persones a evitar.

Però la dreta radical continua obcecada en l’estampació incansable del clixé dels seus èxits macroeconòmics, que l’esquerra radical esbucaria per fer-nos tornar al caos i la misèria. Els seus cappares han ficat la banya en aquest mantra i potser no s’adonen que han acabat sent monòtons i una mica patètics. Que no passin pena per nosaltres, també sabrem espolsar-nos els que vendran si així ens ho dicten el sentit comú i la decència.

stats