Publicitat
Publicitat

CORRENTIA

El PP, l’únic coherent

Les terceres eleccions serien una hecatombe, diuen. Per evitar-les, és menester que tots els partits grossos, excepció de Podem, rebutjat per tothom, cedeixin en allò que per als altres seria una línia vermella. En aquest joc de cessions i de concessions, el partit que juga millor les seves cartes és el PP. Essent com és el partit més corrupte de la història de la democràcia espanyola, el més asocial, el més insensible al sofriment dels pobres i als drets dels treballadors, no ha afluixat ni mig pam. Tenia una bona peça per oferir en el curs de les negociacions: el pas de Rajoy a un costat. S’haurien diluït així els majors entrebancs. Però Rajoy no vol quedar extramurs del nucli dur del poder, la seva permanència el protegeix contra possibles iniciatives judicials, ja que, per exemple, Luis Bárcenas no va ser tan “fuerte” com ell li demanava.

La continuïtat de Rajoy a la Moncloa fou anatemitzada per Ciutadans des de l’endemà de les eleccions de 2015. Rivera va deixar clar –potser massa, en vista dels esdeveniments– que, amb Rajoy de candidat, ells no donarien ni aigua al PP. Hi va haver molta de gent que se’l va creure: en descàrrec de tanta ingenuïtat, recordem que Rivera tenia bon 'feeling' amb Pedro Sánchez. Sigui com sigui, ara Rajoy no és 'el' problema per a Ciutadans. I la decència política?, i la regeneració? Rivera sembla disposat a tot el que no sigui permetre el referèndum a Catalunya. Més val eternitzar la corrupció i el seu símbol al poder que deixar que els catalans s’expressin democràticament a les urnes.

En el si del PSOE es desenvolupa una història amb alguns elements de tragèdia grega: però li manca grandesa, capacitat de construir els grans mites i de convocar els déus. En conseqüència, assistim a una farsa una mica repulsiva, amb actors que pretenen marcar el rumb del partit quan ells ja fa molts d’anys que abandonaren a la cuneta de la Història el missatge socialista. Que Felipe González –ai, aquella calç viva!– pretengui dir quina és la missió del PSOE en aquests moments entra de ple en el gènere de terror 'gore'. Ell i els de la seva guarda consideren que el partit ha de permetre un govern presidit per qui ha lliurat l’estat del benestar als carronyaires de l’Íbex 35. Seria el 'The End' socialista, però González & Cia tenen bon recer.