CORRENTIA
Opinió 22/07/2017

Placebo en píndoles

Guillem Frontera
2 min

El progrés. Com respondríem als illencs del futur si ens preguntassin per què deixàrem passar aquesta etapa de bonança econòmica sense transformar-la en progrés? Podríem esbossar el paper que han tingut algunes circumstàncies, podríem adduir una certa atonia que se sol associar al nostre caràcter. Podríem mirar de confondre’ls amb la fal·làcia que algunes grans individualitats en diversos camps equivalen a una forma de progrés, com si la irrupció de García Márquez indiqués un alt grau de civilització de la societat colombiana. Ells ens dirien –ens diran– que fórem covards, raça de subalterns, incapaços de mobilitzar-nos per impulsar un renaixement en condicions favorables. Aquestes oportunitats es presenten rarament al llarg de la Història a les nostres illes. La que se’ns ha presentat ara ha fet algunes fortunes particulars i haurà deixat, finalment, misèria i destrucció. Conhortem-nos amb la idea que aquest futur acusatori ja ens agafarà tots ben morts.

Caça major. La mort de Blesa ha aportat un aire sinistre al panorama de corrupció general i a la política dels corruptes que viu en simbiosi amb altíssims i embastardits poders de l’Estat. També ha estat la setmana de 'Las cloacas de Interior', aquest documental que no es perd per fer-ne un gra massa. Espanya és un país sinistre, i més com més hi arrela i s’hi estén la postveritat. L’autòpsia d’aquest personatge obsedit per la caça major admet la possibilitat tècnica del suïcidi. No hi ha cap mort que no beneficiï algú. La de Blesa du aquesta llei universal a despatxos, llotges d’estadi, seus de partits polítics i parlaments: caça major.

Pensar, pensar-hi. Un tertulià diu a un altre: “Pensa-hi, que és de franc”. De qui així s’expressa podem pensar que no hi ha pensat massa: sabria que no surt de franc i que cada dia hi sortirà menys. Una altra cosa és supeditar-se o sotmetre’s al pensament dominant, que, efectivament, surt de franc i que adesiara et premia.

La pobresa. Un diari esportiu publica una secció dedicada al passat obscur d’alguns futbolistes. Què fa que el passat sigui obscur? Haver delinquit, diríeu, tant si la Justícia t’ha aplegat com si no. Segons el diari, però, haver estat pobre també suposa tenir un passat obscur. Així és com es formen ciutadans exemplars.

stats