Publicitat
Publicitat

CORRENTIA

Què danya la confiança en les institucions

L'Audiència de Palma ha renyat Jaume Matas amb una severitat alliçonadora. L'expresident havia celebrat com un triomf la minva de la pena que li demanaven. No ho acaba de dur bé. És clar que una situació com la seva és mala de dur, però en moments determinats ha reaccionat amb una certa intemperància que, finalment, qui ho sap, podria haver influït en l'amonestació de l'Audiència.

Se li ha recordat, com bé sap tothom, que el tràfic d'influències és un delicte "que causa danys irreparables en la confiança dels ciutadans en les institucions públiques". I per aquesta raó l'expresident es podria haver de veure a presidi.

Durant la darrera legislatura amb Matas al capdavant del Govern, la confiança dels ciutadans en les institucions assolí unes simes que justifiquen el qualificatiu d'"irreparables" que aplica l'Audiència als danys causats. Semblava com si la comunitat hagués estat atacada a l'abordatge per un vaixell pirata -de pirates sòrdids, rapinyaires i sense gota de romanticisme. Aquella legislatura ha emmetzinat la vida del país, creà uns hàbits que els tribunals no podran eradicar, entre altres raons perquè mai no podran satisfer la set de justícia de la ciutadania: recuperació de tots els doblers robats i/o malgastats -fins al darrer cèntim- i presó proporcionada a la magnitud dels crims. Ara per ara, no s'ha pogut demostrar més que una ínfima part del mal causat segons certesa moral de la gent. I a partir d'aquí també decau la confiança en una altra institució pública, l'Administració de Justícia.

Després de la ja llegendària legislatura de referència, en vengué una altra ni carn ni peix, avortada per la golafreria d'uns quants governants d'UM i descolorida per la imperícia -que no és deshonra- del president Francesc Antich. Tota l'esperança depositada en la navegació d'aquella legislatura naufragà en estavellar-nos contra els esculls d'unes evidències fatals: no tenim una classe política capacitada, en el seu conjunt, per dur endavant el país amb un mínim d'eficàcia.

Aquesta evidència ha esdevingut cap de fibló amb la majoria absoluta del PP. Parlar de corrupció en aquesta legislatura seria excessiu si el referent és la de Matas, que deixà el llistó tan alt. Però la confiança en les institucions públiques no pateix només pel tràfic d'influències i altres modalitats de corrupció política. La marea verda és potser la manifestació més visible d'una irritació social causada pel mal govern -un destí- que causa danys igualment irreparables en la confiança dels ciutadans en les institucions. L'Audiència, per ara, no pot enviar ningú a presidi per haver causat tant d'estropell social.