Publicitat
Publicitat

RTVV explica la crisi global

No fa de gaire mal albirar el curs futur de les coses que afecten el tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Voldria equivocar-me, però a Mallorca ja es va viure la fi de la ràdio i la televisió públiques de l'illa en mans del PP -una altra cosa són les de la comunitat-, i l'experiència no augura res de bo. El cas valencià, a més, és d'una complexitat infinitament superior, de manera que és d'esperar que el govern de Fabra no alteri el seu programa d'extinció. Els treballadors han anunciat una lluita ininterrompuda per al restabliment de la situació anterior: sens dubte obtindran -ja l'han obtinguda- la solidaritat de col·lectius polítics i culturals, però no crec que la suposició d'un desenllaç dolorós només la pugui inspirar el pessimisme. Les energies invertides en lluites sense esperança es van diluint amb els fulls del calendari, insaciables albellons de causes justes -i dispensin l'excés retòric.

Què en podem fer, d'aquestes desgràcies provocades per un mal govern que, desatenent la petició de Gil de Biedma, no és ni tan sols un vulgar negoci dels homes, sinó una metafísica? És a dir, com podem, amarats d'esperit constructiu, treure profit de situacions com la de RTVV? Dels fracassos, se'ns ha dit, sempre en podem treure alguna ensenyança que ens serà d'utilitat en el futur. Posats a fer, proposaria el cas RTVV com a exemple per entendre què és la crisi i per què no n'hem pogut fugir.

RTVV sí que va viure per damunt, molt per damunt, de les seves possibilitats, si limitem les sigles a aquelles persones que prenien les grans decisions. Però no si parlem dels assalariats segons conveni. La corrupció política va utilitzar la corporació com a eina per desviar quantitats enormes de diners cap a destinacions inapropiades. Va arribar a ser al centre d'algunes operacions de gran abast i, en tots els casos, se li va assignar el rol d'il·luminar o d'enfosquir les coses, de crear els espais per a l'engany, l'hàbitat de l'ocultació i de la mentida. Molt més submisament del que hauríem d'esperar, un col·lectiu professional sobredimensionat per la política caciquil del PP valencià va consentir durant decennis servir els interessos dels governants. (Una bona part d'aquests assalariats vivien per sota de les implicacions morals de l'ofici d'informar, però això ja és una altra qüestió -i no gens menor, per cert.)

Si l'economia, com diuen els benpensants més càndids, ha d'estar al servei de les persones, ¿què no diríem dels mitjans de comunicació públics? El poder es protegeix a través de l'economia, també a través de la informació. De vegades la qüestió es planteja en termes de proporcions: ¿en quin percentatge podem corrompre els mitjans públics? Vivim, en aquest sentit, dies feixucs, insuportables. Però, així i tot, el desbordament de l'abús de poder mediàtic del govern de l'Estat no és comparable al que es va practicar a RTVV. Es tractava d'adulterar el producte informatiu per construir la imatge d'una comunitat rica i moderna, envejada arreu del món per la seva prosperitat i el seu avançament al futur. Aquesta imatge havia de generar confiança en el govern de les principals institucions, i així ha estat durant molt de temps: en són prova irrefutable les majories absolutes del PP, malgrat la corrupció que vessen pels quatre costats.

Quan el castell d'arena s'esbuca, la valencianitat creada pel PP apareix tal com és, un deliri megalòman corcat per l'aluminosi de la corrupció. Un fracàs econòmic estrepitós, un deute públic inassumible, amb un gran estadi a mig construir, un desert en forma d'aeroport i el calatravisme desprestigiat per la gotera. En plena desbandada, RTVV ja no tenia sentit per al govern: la seva audiència la inutilitzava com a instrument de manipulació de l'opinió pública. I la comptabilitat no admetia més càrregues.

Els assalariats no havien viscut per sobre de les seves possibilitats, però el vaixell feia aigües. Llançar-los a la mar, lluny de remeis, ha estat el càstig pels excessos que ells no havien comès. Les ànimes més naïfs sempre esperen que els responsables del naufragi siguin duits a judici, ni que sigui davant de determinats jutges amb plaça al País Valencià. No. No hi ha cap indici que permeti pensar en futures depuracions de responsabilitats.

Els fets de RTVV contenen, més pròxims, alguns dels trets essencials de la gran crisi global. Qui causa el mal, qui en paga les conseqüències, qui s'hi ha enriquit i qui ha estat enviat a la misèria. De la crisi només n'hem après que som incapaços d'aprendre'n res.