Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

El Senat, el balneari de la política

Què pensen els partits grossos què ha de ser el Senat? Respondrien amb una retòrica d’etiqueta, per exaltar l’alta i benemèrita missió de la institució. Però poc podrien convèncer la gent del carrer. La gent del carrer, almenys les persones en condicions d’exercir un pensament autònom, té molts de dubtes sobre la necessitat de mantenir aquesta cambra, almenys si no se’n varien substancialment els objectius.

Pels seus fruits els coneixereu. Tres exemples –en podríem posar uns quants més, sense sortir del nostre país–: Joan Fageda, que havia acabat convertint el càrrec de batle de Palma en honorífic –Rodríguez ho manejava tot–, es retira per donar lloc a Aina Cirer i és premiat amb un lloc segur en el Senat. La seva “feina” a la cambra alta és perfectament prescindible.
Francesc Antich exhaureix la seva segona presidència del govern illenc quan la seva figura ha esdevingut una mena d’infravalor polític. Què hem de fer amb ell? És clar, l’envien al Senat, on no és recordat per una tasca positiva i tangible en favor d’aquest país.

Ara mateix: sembla que es confirma que José Ramón Bauzá anirà al Senat. No seria una mica més digne, si tant creu en la seva magnífica feina durant la legislatura agonitzant, mantenir-se de cap de l’oposició i donar la cara cada dia? Potser és de malpensats dir que el retiren d’enmig perquè ara mateix no fa més que nosa a la recuperació del seu partit. Bauzá, al marge dels seus èxits i fracassos com a president, s’ha treballat una mala imatge que dificultaria la rehabilitació d’un partit seriosament avariat.

El Senat té un doble avantatge, vist des d’aquí: és un lloc per anar-hi a fer una becadeta, quan no una sesta de remorosa i plàcida respiració; i treu de la balla els personatges que han esdevingut un llast per als seus partits.
Un exemple a l’inrevés: Pere Sampol aconseguí espolsar la son als benaurats senadors amb propostes i rèpliques amb efectes pràctics. Encara se’l recorda a Madrid com aquell mallorquí hiperactiu que no deixava dormir la sesta en aquell espai dissenyat tan a posta per gaudir d’una pau i d’un silenci celestials ja en aquesta Terra.

El Senat, ara, sembla un premi per a JR Bauzá. També ho és per a nosaltres, almenys fins que algú l’arribi a convèncer que ha perdut per les coses que ha fet.