Depèn de qui contesti la pregunta, com és natural. El poder financer, allò que en diuen Íbex 35, amb les ramificacions a la política i els mitjans de comunicació, ha conduït les coses de la manera més favorable per a ells. Diríem, per entendre’ns, que aquest desenllaç només els afavoreix a ells. L’escenari que ara s’obre acull la segona part d’una tragicomèdia que, més enllà de sobiranismes i d’independentismes, aprofundeix la gran divisió real de la societat. I aquesta divisió, aquesta fractura sagnant, és feta en bona part en defensa de la unitat, tal com s’ha posat en relleu, de manera insistent, aquests darrers mesos.
El gran beneficiari polític de tot aquest procés, el vencedor inapel·lable, més enllà dels resultats electorals, és el PP: el partit no ha assumit la seva corrupció estructural, Rajoy se n’ha pogut mantenir incòlume, i el mot “regeneració” circula pel seu argumentari sense mica de vergonya. O sia, no ha passat res –o quasi res. Per si quedassin dubtes, les urnes han absolt el partit amb una penitència insignificant –un parenostre, tres avemaries i un gloriapatri. A la vista de com li han anat les coses, Rajoy confirma les seves estratègies i les seves tàctiques sense solució de continuïtat. I s’assenta en un discurs destinat a no coincidir mai amb la realitat.
Joseph Roth ('Izquierda y derecha', ed. Los Pasos Perdidos) conta que el gran industrial Carl Enders, prototipus d’empresari d’entreguerres, no veia matisos entre els molt rics i els pobres. Així, quan ha d’aconsellar la seva neboda Irmgard sobre el matrimoni, li diu: “No et casis amb un home de classe mitjana o no sortiràs mai de la misèria”. El novel·lista situa el personatge fora de la realitat, perquè la classe mitjana no viu a la misèria. Amb totes les eines de l’Estat, Rajoy ha convertit la caricatura de Roth en un retrat de realisme incontestable.
Però aquesta vegada no podia fer-ho sol. Li feia falta una crossa que només li podia proporcionar el PSOE. La decisió dels socialistes –amb heroiques excepcions– no afectava tan sols el partit, sinó tota la societat: afermava els poderosos en el seu poder i sembrava de sal els territoris limítrofs amb la pobresa. En nom de la unitat d’Espanya i del sistema. Al marge de les classes treballadores.
Gràcies, PSOE.
