Aquesta setmana hem acomiadat tres persones de la cultura: Jaume Pomar, mort fa un parell de mesos, fou homenatjat dilluns a La Biblioteca de Babel -amb la presència de Joan Rotger, conseller de Cultura del CIM. També dilluns, l'homenatge a la Casa de Cultura de Felanitx a l'historiador, narrador i poeta Miquel Barceló. Hi assistí el batle del poble. El mateix dilluns es feia el funeral, a l'església palmesana de Sant Miquel, en record d'Alceu Ribeiro, que discretament se n'havia anat d'aquest món dies abans, deixant-hi una obra de dimensions gegantines.
No gaire amic de fastos funeraris, conec tanmateix el seu significat en tant que indicador de reconeixement social. Aquests tres casos han estalonat -si feia falta- la manca de finezza del nostre govern, que tant sap quedar malament amb els vius com amb els morts: es tracti de Carme Riera o de Miquel Barceló, no fa distincions. J.M. Llompart deia que molts de problemes són, en el fons, un problema de cultura general. Tenc per mi que aquest problema està present en la quasi totalitat de l'aparell "popular" que ens governa.
Acabava de llegir que el Pompidou obrirà a Màlaga (que ja té un museu Picasso) la seva primera seu a l'estranger. Quan Màlaga arrencava com a potència turística, des de moltes instàncies Mallorca presentava batalla: per exemple, el sindicat de Turisme (Pedro Cabrer, Pere Ballester...) oferien primes als jugadors del Mallorca per batre el Màlaga. Ara la rivalitat es deu plantejar de molt diversa manera. Però us convidaria a repassar el nostre govern regional, el de Menorca i el d'Eivissa, el de Palma, el de Maó..., en cerca d'una persona a la qual pugueu imaginar negociant amb el director del Pompidou l'obertura d'una seu a una de les nostres illes. Costa de creure que hi hagi algú, entre ells, capaç d'imaginar una seu del Pompidou aquí.
No sabria què contestar ara mateix si algú em preguntàs sobre el sentit i la conveniència de tenir aquí una seu del centre parisenc. Però això no fa que sigui lamentable que no ens puguem plantejar metes -al marge dels seus efectes mediàtics- tan sols assolibles per governants amb coneixement i ambició. Però, a aquest estadi, s'hi arriba quan ja fa temps que saps que s'han d'acompanyar els vius i els morts que engrandeixen el teu país.
