OPINIÓ
Opinió 28/02/2017

El corb i els conservadors

Guillem Frontera
1 min

Tan sols un ocell d’hàbits nocturns i de mal averany, resident a les profunditats més obscures del bosc, s’atrevia a augurar, amb una veu que glaçava la sang de qui el sentia, que Donald Trump seria el candidat republicà a les eleccions dels EUA. Servidor ho deia als amics de més confiança, i tots ells miraven de conhortar-me amb les paraules i l’actitud amb què solem adreçar-nos a les persones angoixades pel pressentiment de la demència senil. Era impossible que Donald Trump fos el candidat republicà. Quant a l’ocell de glaçadora veu, em deien, me l’havia de treure del cap, que és on, segons aquests bons amics, s’havia format a partir dels materials que hi deixaven ombrívoles quimeres.

Les aparicions de l’ocell de mal averany esdevingueren més inquietants quan Trump es va situar a la meta al costat de Hillary Clinton. Servidor li preguntava: i quan creus que els EUA estaran lliures de la temptació feixista? 'Nevermore', mai més, responia, des d’una pàgina d’Edgar Allan Poe, l’herald de les foscúries.

Un corb ara voleteja pels malsons d’una part creixent de la ciutadania. Preguntau-li: existeix el perill que José Ramón Bauzá recuperi el control del seu partit a les nostres illes i finalment n’esdevingui president? Sigui la que sigui la seva resposta, encara li podeu adreçar una altra pregunta: i si no es complissin els pitjors presagis, el país tendria l’oportunitat de moderar el conservadorisme d’antany?

Estigueu preparats per suportar l’impacte als vostres cors de la resposta: 'nevermore', mai més.

stats